Extret de laveudelcarrer.cat
La campanya ha començat i molts hi afegiríeu allò de "i amb ella, el mateix de sempre". Tanmateix potser enguany no és així i és que a Girona hi ha gent, la que vol portar La Veu del Carrer a l'Ajuntament que ho està fent diferent, que aporta noves maneres i fòrmules de fer política, de presentar les seves propostes, de bastir i ser una alternativa. Si dijous parlàvem de com presentar un programa a les Hortes, proposant al mateix temps que fas allò que dius que faràs, avui podem posar els exemples dels dos primers actes de campanya, el de dijous a la nit (en parlem en aquest post), el toc de sortida, i el de dissabte al migdia, la presentació de la llista i el primer parlament on demanàvem el vot explícitament per la CUP (en parlarem en el següent post).
Comencem pel principi. Dijous passat els polítics tradicionals, els que ens han dut a l'actual atzucac feien els mítings tradicionals, enganxaven els seus cartells (per cert, ja no ho han fet més) i feien un discurs carregat de tòpics, de criticar els contrincants tot i que quan se'ls troben els fan somriures i els piquen l'esquena amb complicitat. Nosaltres, en canvi, vam sortir al carrer, al Pont de Pedra, i vam fer un pica-pica amb productes de la terra mentre la gent s'anava acostant a nosaltres. Sense formalismes explicàvem que el nostre hàbit de fer política és el carrer però que a partir del 22 de maig explorarem també la via institucional a Girona perquè ens cal una ciutat més justa, democràtica, oberta, que cerqui acabar amb la crisi del sistema econòmic actual i que lluiti desinhibidament per la independència.
Llavors, quan la Catedral va donar el pas amb les seves campanades, dos companys es van despenjar des d'un edifici i van anar desplegant poc a poc el cartell de campanya que havíem pintat en una tela de pancarta. Innovador, diferent, trencant esquemes,... tal i com són les persones que formen part de la llista. Un breu però convincent parlament improvisat d'en Jordi Navarro, alcadable de la llista i tot seguit, com si el fet que l'endemà molts i moltes s'aixecaven entre 6 i 8 del matí no els afectés, tres escamots van sortir a encartellar i a posar pancartes. "La nit és jove", era la consigna.
La campanya ha començat i molts hi afegiríeu allò de "i amb ella, el mateix de sempre". Tanmateix potser enguany no és així i és que a Girona hi ha gent, la que vol portar La Veu del Carrer a l'Ajuntament que ho està fent diferent, que aporta noves maneres i fòrmules de fer política, de presentar les seves propostes, de bastir i ser una alternativa. Si dijous parlàvem de com presentar un programa a les Hortes, proposant al mateix temps que fas allò que dius que faràs, avui podem posar els exemples dels dos primers actes de campanya, el de dijous a la nit (en parlem en aquest post), el toc de sortida, i el de dissabte al migdia, la presentació de la llista i el primer parlament on demanàvem el vot explícitament per la CUP (en parlarem en el següent post).
Comencem pel principi. Dijous passat els polítics tradicionals, els que ens han dut a l'actual atzucac feien els mítings tradicionals, enganxaven els seus cartells (per cert, ja no ho han fet més) i feien un discurs carregat de tòpics, de criticar els contrincants tot i que quan se'ls troben els fan somriures i els piquen l'esquena amb complicitat. Nosaltres, en canvi, vam sortir al carrer, al Pont de Pedra, i vam fer un pica-pica amb productes de la terra mentre la gent s'anava acostant a nosaltres. Sense formalismes explicàvem que el nostre hàbit de fer política és el carrer però que a partir del 22 de maig explorarem també la via institucional a Girona perquè ens cal una ciutat més justa, democràtica, oberta, que cerqui acabar amb la crisi del sistema econòmic actual i que lluiti desinhibidament per la independència.
Llavors, quan la Catedral va donar el pas amb les seves campanades, dos companys es van despenjar des d'un edifici i van anar desplegant poc a poc el cartell de campanya que havíem pintat en una tela de pancarta. Innovador, diferent, trencant esquemes,... tal i com són les persones que formen part de la llista. Un breu però convincent parlament improvisat d'en Jordi Navarro, alcadable de la llista i tot seguit, com si el fet que l'endemà molts i moltes s'aixecaven entre 6 i 8 del matí no els afectés, tres escamots van sortir a encartellar i a posar pancartes. "La nit és jove", era la consigna.
1 comentari:
La il·lusió i la certesa de que canviarem la història.
"la nit és jove"!
Publica un comentari a l'entrada