Els comiats sempre tenen un cert regust amarg. Suposo que és això el que els dóna el punt de màgia que tantes vegades ha estat comentat. Però, què passa amb els retorns? amb aquells "Benvingut" dels que et coneixen?. Aquests, poques vegades són narrats en aquesta ciberesfera per on uns quants il·luminats ens agrada experessar-nos. Que quedi clar abans de seguir, que dubto que hi hagi cap retorn igual, ni tan sols similar. Crec que cada persona viu el seu procés intern i revolucionari que evoluciona de mil i una formes diferents. No és menys cert que parlar de retorn quan en prou feina fa 24 hores que l'avió ha aterrat és una fita agosarada que frega la fal·làcia. Pot ser que el que escrigui avui sigui mentida demà, que el que pensi ara quedi en una una simple percepció esbiaixada o que, fins i tot, no hagi ni tan sols tornat amb tots els ets i uts que aquest mot incopora. Tanmateix, deixeu-me escriure una mica més.
Tornes. Ningú pensa ja que te'n vas de nou. Així doncs, i sense que ningú en sigui conscient, t'incorpores com pots en una rutina que fa temps que vas abandonar. Les incerteses del futur et rodegen. Quan t'agobies procures pensar en la bellesa del que has deixat enrere, però les ganes d'esbrinar i transformar en la mesura que puguis el futur t'avancen per l'esquerra. Rediscuteixes estratègies, rumoreges, beus una canyeta acompanyat dels que et volen i intentes explicar el que et passa pel cap. Tanmateix, sense voler-ho, encara no ets al rovell de l'ou. Suposo que necessites aquella petita farra, el cafetó que deriva en una conversa apassionant, la manifestació que et fa sentir a les venes que la revolució és possible, el somriure còmplice dels que et són propers, el deixar de fer preguntes sobre el passat i començar a fer plantejaments de futur. En definitiva, el voler-te sentir integrat en una ciutat on la massa continua adormida, el riu porta poca aigua i les carpes s'assequen quan fa calor.
Sóc conscient que, malauradament, el context on he tornat no evolucionarà en un tres i no res en allò somniat. Demà no hi haurà una catàrsi col·lectiva ni els problemes estaran resolts. La crisi seguirà al carrer, els Estats faran de les seves, i les oprimides seguiran patint. Tanmateix, espero poder integrar-me en breu en aquesta rutina que, entre tots, aconseguirem transformar en vida.
bentornat i alegre a casa!