dimarts, 26 d’abril del 2011

diferents maneres, un mateix objectiu

Ahir vaig experimentar el meu primer moment de nervis. Va ser just després de l'assemblea setmanal i just abans de gaudir mirant la pel·lícula Herois a TV3. Per primera vegada, a l'assemblea ens vam atrevir a parlar del 22 de maig, dels apoderats, del que pot passar aquell vespre, dels entrepans i de la trobada amb tots els que ens haurem deixat hores i hores en aquest projecte un cop s'acabi la jornada electoral. Automàticament vaig pensar que devíem ser molt pocs els que estem preocupats pel 22 de maig. Vaja, que no tothom té aquesta data tan posada al cap com un servidor. I és que cadascú viu la política, la municipal i tota la resta, de maneres molt diverses i genuïnes. N'hi ha que hi dediquen 24 hores al dia, altres que hi posen el seu temps lliure, d'altres que hi dediquen una campanya electoral i alguns més hi pensen molt de tant en tant tot i tenir unes preferències molt clares i uns pensaments ferms i reflexionats sobre la política.

Precisament per aquest tipus de persones, pels que sou de treballar, estudiar, dedicar el vostre a temps lliure a múltiples activitats no polítiques (o sí) al mateix temps que teniu clar que l'entrada de la CUP a l'Ajuntament de Girona seria un avenç important per la nostra ciutat, hem creat un manifest que us ha de servir per aportar el vostre granet de sorra al procés de transformació política a Girona i als Països Catalans. Es tracta de Manifest sobre la política local de Girona, un manifest al qual us podeu adherir i on donareu suport a la idea que amb la CUP dins l'Ajuntament, farem de Girona una ciutat més participativa, socialment justa, netament independentista i ambientalment més equilibrada.

Perquè tots vivim la política de manera diversa i pròpia i perquè totes les accions, per petites que siguin, compten, adheriu-vos al manifest, siusplau.

dijous, 21 d’abril del 2011

vacances?

Sí! És ben sabut que aquests dies hom els considera de vacances. Ara bé, no tot és tan simple com les excursions d'en Salvador Alsius per les valls més belles del país o els reportatges que competeixen amb l'etapa del Tour presentats per la Fina Brunet a TV3. De fet, per alguns, de vacances senceres, d'aquelles amb daikiri, tombona, llibre i aigua de mar cristal·lina, ben poques. I és que per molt que els manaies passegin pels carrers de Girona, la dalla balli per Verges, els de Barcelona comencin les seves tradicionals sortides de primavera-estiu cap a l'Empordà i els camps siguin de color verd intens, n'hi ha que continuem fent feina per presentar una excel·lent proposta a les properes municipals; des l'esquerra, l'ecologisme i la lluita per la independència.

Evidentment, i no cal enganyar-nos, no portem un ritme frenètic com sí que fem els dies laborables. Tot i això, fem torns de voluntariat per obrir la seu de la campanya electoral (des d'on escric ara mateix), analitzem amb profunditat les polítiques municipals que ha fet el tripartit municipal en els darrers quatre anys, polim les propostes del programa electoral i acabem de planificar què farem en aquests 30 dies que queden fins el dia de les eleccions. I, tot plegat, revestit amb un Sant Jordi i la feinada que molts gironins i gironines saben que comporta.

Sí, de vacances, doncs, en fem poques aquests dies. En part deu ser perquè creiem que cal ser-hi, ser-hi i ser-hi que deia aquell. En part deu ser també perquè pensem que cal que ens guanyem les garrofes i amb esforç i perseverança és l'única manera de fer-ho. No es tracta de ser un militant calvinista, sinó de seguir aquella sentència de "la terra per a qui la treballa", creure en allò que fas i pensar que per molt temps que hi dediquis, mai n'hi destinaràs prou. I quan et bloquegis, sempre et quedarà pensar en les petites estones de plaer, els concerts espectaculars com el d'aquesta nit, i somriures de complicitat per fer de la militància quelcom encara més agradable.

dimarts, 19 d’abril del 2011

els dilluns: assemblea

Ja ho diu la Masovera: cada dia pertoca comprar un aliment determinat quan vas a mercat. Una mica amb aquesta filosofia, el dilluns és el dia d'assemblea a la CUP. No és ni molt menys l'única reunió que fem a la setmana, però sí que és la central, aquella on procurem anar més persones, on es debaten els continguts de fons del nostre recorregut com a organització i allà on marquem les línies i les prioritats de la nostra acció política. Ahir era dilluns i em vaig plantar a la nova seu electoral que hem obert al carrer Ballesteries per fer feina a mitja tarda. Amb dos companys més vam estar parlant d'idees, de propostes un pèl extravagants però que poden arribar a ser convincents i sobretot vam tenir la típica conversa política de bar. La formalitat va venir després, a partir de les 8 del vespre i fins prop de les 11 de la nit.

Són les quasi 3 hores d'assemblea (i perquè l'endemà treballem que sinó,...) que fem a la setmana i les vivim amb ganes i amb il·lusió, que diu aquell. Ahir, per exemple, vam tenir unA extraodinària i centrada conversa sobre com havíem d'afrontar els debats electorals que tenim a partir de la setmana vinent. La conclusió? la podreu veure en directe, però ja us avanço que encaixa perfectament amb allò que diem fa temps a can CUP: noves formes de fer política, alternatives polítiques i crítiques als fonaments del sistema injust en el qual es basa la societat actual. Ahir, però, també vam parlar de geocatchings, de com incorporar nous elements i eines socials en la nostra praxis política. I és que a la CUP tenim gent com l'Oriol, en Bernat, en Marçal o en Biel que saben perfectament on ens trobem i com les noves tecnologies són presents en els nostres dies. Una nova demostració, en aquest cas interna, que som gent, alguns joves, preparada.

Per acabar, tocava parlar de l'1 de maig, del dia dels treballadors. Evidentment els partits convencionals van deixar de participar d'aquesta diada fa anys. Ja no els interessava, tenien el poder i per tant el carrer era cosa dels beneits i els desvalguts. Premisa falsa, des del nostre punt de vista. El carrer, com les institucions, és un espai més i central des d'on fer política. És així que, com sempre, la CUP serà present el proper dia 1 de maig a la convocatòria que els sindicats alternatius de la ciutat han fet davant de la seu del Govern de la Generalitat. Una vegada més, em sentia a gust amb allò que estàvem parlant tots els que érem asseguts al voltant de la taula.

Tranquil, serè, i descansat per allò de sentir que la feina estava ben feta, me'n vaig anar xino xano a la cerca del sofà on tan còmode també em sento.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Girona i València, dues ciutats d'un mateix país

Amb aquest Girona i València, dues localitats d'un mateix país, aquest bloc vol ser durant poc més d'un mes, un mirall de la vida d'un militant comú de l'esquerra independentista, de la CUP, ara que queda un mes per arribar a la cita electoral del 22 de maig que tantes expectatives sembla estar creant. No serà un espai de teoria política sinó un lloc on llegir-hi sensacions i vivències d'uns dies intensos de la nostra història. Som-hi doncs.

Per arribar a València des de Girona has de destinar un matí, una tarda o un vespre del teu temps. Hom podria pensar doncs que és una petita tortura baixar un divendres a la nit cap a la capital de l'Horta per tornar-ne el cap de 48 hores. Tanmateix, a mi sempre m'ha semblat un petit peregrinatge cap una zona del país (sí, sí, del meu país) que lluny d'una tortura és una esplèndida dosi d'energia, vitalitat i confiança política amb el projecte polític al qual fa anys que pertanyo, l'esquerra independentista. I ho és per diversos motius.

El primer i senzill és que anar a València, passejar pels seus carrers i manifestar-te en contra de les opressions que afecten igualment (encara que amb cares i intensitats diferents) la Cerdanya, la Marina, les Illes o el Matarranya et reafirma que el projecte polític de l'esquerra indepedentista (l'únic que compta amb els Països Catalans com a subjecte polític) porta 40 anys fent anàlisis correctes.

El segon és que asseure en una taula o compartir cotxe amb gent d'arreu del país, parlar dels problemes i vivències en els nostres respectius racons de territori i veure com som capaços d'assemblar-nos tant en la concepció que tenim del que ens afecta i del futur que volem pel nostre territori emociona. Exemple ràpid: (re)descobrir que les cançons d'en Llach, per curtes que siguin, ens posen la mateixa pell de gallina a mi que a la senyora de Castelló de la Plana que, animada, ha baixat a manifestar-se sota l'atenta i agressiva mirada dels agents de la Policia Nacional espanyola. D'arguments, doncs, en sobren.

I és que, més enllà de les fronteres mentals que el poder i massa vegades les quotes d'autoodi ens imposen, Catalunya i el País Valencià són una mateixa nació i Girona i València, dues localitats d'un mateix país. Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat d'anar a València, eixir als carrers i reivindicar colze a colze que la unitat popular als Països Catalans és l'única via per sortir de la crisi del capitalisme i dels estats espanyols i francès. Llàstima que no m'hi hagi trobat ni la gent d'esquerres i anticapitalista ni la de la dreta ex-autonomista que tot i que diuen haver fet un pas pels drets nacionals del país, suposo que València els segueix quedant massa lluny


dimecres, 6 d’abril del 2011

120 minuts per canviar Girona

Cap a 120 minuts. Aquest és el temps que vaig dedicar ara fa uns dies a llegir-me la proposta de programa electoral que les diverses comissions de la CUP, recollint les demandes de les desenes d'entitats que hem visitat en el darre any, han elaborat. 120 minuts de propostes, la majoria de les quals no he sentit mai sortint de la boca dels polítics municipals de Girona, ni tan sols les he pogut llegir en les tribunes més destacades dels mitjans de comunicació locals. En definitiva, un partit més una pròrroga de temps d'intentar portar a la pràctica el discurs revolucionari, crític, transformador i rupturista que, des de fa anys diversos sectors de la ciutat de Girona basteixen en el seu dia a dia.

Us pot sonar a buit, tot això que escric. Tanmateix, per mi és significatiu i important. Molta és la gent que ha deixat hores i dies de la seva vida en intentar transformar realment i des de l'arrel l'entorn que l'envolta. Projectes educatius com els caus i els esplais. Centres socials com la Maret, els Químics, El Forn, La Màquia o La Ferralla. Espais de veïns, tants com barris tenim a Girona. Associacions com els Diables de l'Onyar, Orella Activa, Maulets,... tots ells espais de trobada que transformen i que han entès sempre el carrer com el seu espai d'acció, de lluita, de proclama, en definitiva, de vida. I sempre des del coneixement que a la Plaça del Vi mai hi ha hagut ningú que els donés suport en els milers d'activitats que han organitzat.

Després de dedicar dues voltes senceres de rellotge a la proposta de programa de la CUP de Girona i retornar-lo esmenat recordo un sentiment de plenitud. Per primera vegada, visualitzava un conjunt de propostes sinceres, treballades, allunyades de simples eslògans que vesteixen molt per fora i poc per dins i que tenen com a únic objectiu portar a l'Ajuntament tot allò pel qual tantes persones s'hi han deixat la pell, fer una Girona viva, de carrer, lluitadora i al costat dels qui més pateixen el sistema capitalista. Evidentment, la CUP no és perfecte i cometem errors. Ara bé, us haig de reconèixer que després de quatre mitges hores de lectura d'idees pràctiques per canviar allò que ens envolta com a suport a allò (la feina de militància associativa) que tants fem, el sentiment que vaig tenir va ser el de seguretat d'haver escollit un espai de treball que té una potencialitat innegable per ajudar a transformar Girona.

A partir del 22 de maig, tocarà portar la veu del carrer a l'Ajuntament.