dilluns, 30 de maig del 2011

Després del 22M, continuem!

Benvolguts i benvolgudes,

Com ja us vaig informar fa unes setmanes, des de fa un temps estic involucrat en el projecte polític de la CUP de Girona. Som un grup de persones amb ganes de transformar el que ens envolta (independentistes, ecologistes, creiem en la justícia social) que vam aconseguir uns meravellosos resultats a les eleccions municipals del 22 de maig. Exactament i després de múltiples recomptes, la CUP va aconseguir treure 2.981 vots i 3 regidors Primer de tot, doncs, crec que em pertoca donar les gràcies a totes les persones que ens vau fer confiança ara fa una setmana. Tot i això, el projecte de la CUP no és el d'un partit polític tradicional. El projecte de la CUP vol ser quelcom diferent, des dels seus inicis ha apostat per noves maneres de fer política i té únicament sentit si aconseguim aglutinar realment la veu de les classes populars de tota la ciutat, dels que pateixen les conseqüències d'un model social injust, insostenible i que no permet el dret a l'autodeterminació dels pobles.

Tenir 3 regidors a l'Ajuntament és una gran responsabilitat. Un repte que afrontem amb il·lusió i esperit constructiu de saber-nos madurs per transformar el nostre entorn. Tanmateix, només ho aconseguirem si tenim el vostre suport, el vostre alè i el vostre esforç amb nosaltres els propers 4 anys. El nostre és un projecte participatiu que beu especialment del treball desinteressat de la gent que en forma part. És per això que us demano que ens acompanyeu intensament en aquest viatge que ha agafat un rumb valent des del 22 de maig. Us pregunteu com? Doncs la CUP té un funcionament horitzontal, amb diverses comissions que treballen intensament cada àmbit de la política local. D'aquesta manera, des de la CUP hem creat unes comissions formades per gent de la CUP, però també per independents i en les quals us podeu afegir que són les següents: comissió ambiental, comissió d'educació i cohesió social, comissió d'urbanisme i habitatge, comissió de cultura i patrimioni, comissió de participació ciutadana i comissió de país i nació. A més a més, tenim una comissió permanent que es reuneix cada dilluns oberta a tothom, una comissió de seguiment institucional, un grup de treball d'accions i carrer i celebrem assemblees i trobades amb entitats periòdicament.

Molts i moltes vau dipositar un vot diumenge passat, però com bé ha quedat demostrat, el període de la nit al dia pot ser molt llarg si entre tots no aprofitem les estones que tenim per aportar de la manera que vulguem el nostre granet de sorra a un projecte il·lusionant ens serà més difícil ser a tota arreu. Amb la confiança que us tinc, us demano que feu una passa endavant i ens ajudeu a construir la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) que ha d'aconseguir ser la veritable Veu del Carrer a l'Ajuntament.

Moltes gràcies per llegir-me

salutacions. una abraçada.

diumenge, 15 de maig del 2011

Lluny del sofà, una galleda, una escombra i moltes brides!

Extret de laveudelcarrer.cat

Són les vuit del vespre de qualsevol dia d'abril o maig de 2011. Hi ha gent corrent vorejant l'Onyar direcció el Parc Científic, d'altres parant la fresca en alguna terrassa del Barri Vell, alguns més fent cursos i activitats de tot tipus en centres cívics i clubs de la ciutat, i, per suposat, hi ha aquells que es preparen per començar un torn de nit als hospitals i a les fàbriques i empreses del Gironès. Per la majoria de gent, el vespre-nit d'un dia entre setmana a la ciutat de Girona significa aturar-se, relaxar-se, fer-se un sopar lleuger i anar preparant el terreny per anar a dormir. Però és per tothom igual? Com deien en aquell famós còmic, no exactament perquè hi ha un grup de gent que en les darreres setmanes s'ha entestat a desenvolupar unes activitats ben diferents a les anteriorment esmentades. Un conjunt de persones que lluny del sofà, opta per una galleda, una escombra, uns cartells blancs i uns paquets de brides com acompanyants quan es pon el Sol.

Són allò que internament en diguem les Brigades d'Unitat Popular. Uns 70 voluntaris que han decidit treballar quasi cada vespre en les darreres setmanes perquè la CUP, que té el suport de Reagrupament i els Pagesos per la Dignitat Rural Catalana, pugui portar la veu del carrer a l'Ajuntament a partir del 22 de maig. D'aquesta manera, cada vespre, diversos escamots de voluntaris i voluntàries s'organitzen i es reparteixen les feines a fer. Alguns dies cal anar a posar bé les pancartes, d'altres anar a encartellar als més de 90 plafons que hi ha repartits per tot Girona, o perquè no, fer tot la Carretera Barcelona caminant i penjant plafons amb brides un fanal sí, un fanal no.

Alguns potser us preguntareu si això de fer-ho al vespre té un toc de romanticisme. La resposta, però, és tant evident i clara com negativa. Si les brigades funcionen majoritàriament al vespre és perquè, més enllà dels jubilats i els aturats (clar que sí) que surten alguns matins a penjar cartells al centre de la ciutat, la resta de voluntaris i voluntàries assumim el repte un cop s'ha acabat la nostra jornada laboral als respectius centres de treball. Nosaltres, treballadors i treballadores, voluntaris i voluntàries de les Brigades d'Unitat Popular hem pres l'humil decisió de dedicar els nostres vespres al projecte de la CUP perquè entenem que cal una opció vertaderament independentista i que aposta per un model social just i democràtic en el nostre Ajuntament.

I és així com, tant si plou com si la lluna mostra el seu esplendor, tant si el Barça ha guanyat la lliga com si el Real Madrid ha guanyat la Copa del seu rei, tant si a la feina la precarietat ens prem a més no poder com si la situació d'atur ja fa massa temps que ens dura, que cada vespre des de fa unes setmanes som desenes, les persones que sortim al carrer i desenvolupem múltiples tasques per fer arribar el nostre discurs als gironins i gironines i fer que l'alternativa necessària sigui a la Plaça del Vi a partir del 22 de maig.

dimecres, 11 de maig del 2011

L'art de fer-ho diferent, de ser alternativa (II)

extret de laveudelcarrer.cat

Tal com dèiem en una entrada anterior, ben entrats al segle XXI el que toca és deixar els vicis que la democràcia de la Constitució Espanyola ens ha aportat i explorar noves formes de fer política, nous camins per bastir una alternativa, noves maneres de fer veure els ciutadans que a través de la política podem aconseguir alliberar-nos com a poble al mateix temps que construïm una societat justa. És en aquest sentit i amb aquesta filosofia que des de la CUP de Girona (que compta amb el suport de Reagrupament i els Pagesos per la Dignitat Rural Catalana) procurem fer i organitzar tots els nostres actes.

Un exemple més va ser dissabte passat al matí en un dels dos grans actes de campanya que farem com a candidatura. Un acte divers, alegre, amb contingut i, sobretot, col·lectiu. Perquè més enllà de les figures mediocres que ens han governat, des de la CUP potenciem el grup, l'esforç de tots i totes, colze a colze per presentar un projecte de ruptura en aquestes eleccions municipals. Deixem les formes, però, i anem al contingut:

Són quarts de nou del matí del dissabte de la inauguració del Temps de Flors. Uns quants membres de la CUP, però, aliens a tot aquest sarau, s'aixequen i es comencen a repartir feines per tenir-ho tot a punt a les 12 del migdia. S'ha d'anar a buscar la vela de l'Ajuntament per si plou, muntar-la, acabar de fer les últimes compres, guarnir els jardins de la Infància, repartir les frases que dirà cadascuna de les persones que va a la llista i, perquè no, fer quatre crits demanant com sigui que la pluja ens respecti. Ho fan. I ho fan amb un somriure, engrescats per tota la feina i per com els companys i companyes s'estan implicant amb tot el que es fa.

Són les 12 i els Trambòtics, grup d'animació infantil, comença a animar la mainada present a l'espai vora l'Onyar. La pluja ha declarat una treva. Mentrestant, diverses persones preparen un pica-pica amb productes de proximitat, comprats a la carnisseria, a la fleca i al mercat, etiquetats en català, evitant consumir plàstic innecessari, apostant pel comerç just i reciclant un cop ja ho hem utilitzat (tot el que exigim que faci l'Ajuntament en el nostre programa). Vora la 1h del migdia, els Trambòtics diuen prou i comença l'actuació d'un grup de bastoneres, Les Picadits de Vilassar de Mar (aposta per la cultura popular) i un cop han fet diversos balls, comença la presentació de la llista de la CUP a Girona.

(Sant) Tornem-hi, nosaltres, com es pot veure en els cartells electorals, apostem pel grup, per la unió, no per la cara bonica dels candidats i la presentació de la llista n'és un exemple més. Aprofitant el vídeo de campanya i el text que apareix en el mateix, cadascun dels membres de la llista llegeix una frase i presenta una altra de les persones que va a la llista fins que l'alcaldable dedica tres minuts més a presentar algunes de les propostes del programa. Abans, però, Jordi Navarro mostra la nostra alegria perquè els companys i companyes de Bildu podran ser a les eleccions municipals a Euskal Herria. I per acabar, just abans del pica-pica, Navarro aprofita també per agrair a totes les persones, amics, familiars, companyes, companys, que conviuen amb persones lluitadores i militants la seva paciència i l'amor que els hi dediquen. Una bona i diferent manera de dir Bon Profit. I és que els petits gestos també són poderosos

dilluns, 9 de maig del 2011

L'Art de fer-ho diferent, de ser alternativa (I)

Extret de laveudelcarrer.cat

La campanya ha començat i molts hi afegiríeu allò de "i amb ella, el mateix de sempre". Tanmateix potser enguany no és així i és que a Girona hi ha gent, la que vol portar La Veu del Carrer a l'Ajuntament que ho està fent diferent, que aporta noves maneres i fòrmules de fer política, de presentar les seves propostes, de bastir i ser una alternativa. Si dijous parlàvem de com presentar un programa a les Hortes, proposant al mateix temps que fas allò que dius que faràs, avui podem posar els exemples dels dos primers actes de campanya, el de dijous a la nit (en parlem en aquest post), el toc de sortida, i el de dissabte al migdia, la presentació de la llista i el primer parlament on demanàvem el vot explícitament per la CUP (en parlarem en el següent post).

Comencem pel principi. Dijous passat els polítics tradicionals, els que ens han dut a l'actual atzucac feien els mítings tradicionals, enganxaven els seus cartells (per cert, ja no ho han fet més) i feien un discurs carregat de tòpics, de criticar els contrincants tot i que quan se'ls troben els fan somriures i els piquen l'esquena amb complicitat. Nosaltres, en canvi, vam sortir al carrer, al Pont de Pedra, i vam fer un pica-pica amb productes de la terra mentre la gent s'anava acostant a nosaltres. Sense formalismes explicàvem que el nostre hàbit de fer política és el carrer però que a partir del 22 de maig explorarem també la via institucional a Girona perquè ens cal una ciutat més justa, democràtica, oberta, que cerqui acabar amb la crisi del sistema econòmic actual i que lluiti desinhibidament per la independència.

Llavors, quan la Catedral va donar el pas amb les seves campanades, dos companys es van despenjar des d'un edifici i van anar desplegant poc a poc el cartell de campanya que havíem pintat en una tela de pancarta. Innovador, diferent, trencant esquemes,... tal i com són les persones que formen part de la llista. Un breu però convincent parlament improvisat d'en Jordi Navarro, alcadable de la llista i tot seguit, com si el fet que l'endemà molts i moltes s'aixecaven entre 6 i 8 del matí no els afectés, tres escamots van sortir a encartellar i a posar pancartes. "La nit és jove", era la consigna.

dimecres, 4 de maig del 2011

Girona, d'invisibles a visibles

Raons per anar a la llista de la CUP de Girona i donar-hi suport el 22 de maig

Llicenciat en Periodisme i en Ciències Polítiques. Aquesta és la meva formació oficial, la que en teoria el sistema, com una maquinària perfecte i lliure d’interferències, valora i fa que em col•loqui amb precisió en un engranatge dins la cadena laboral del nostre país. Aquest és el camí que ens marquen des que som petits, el tren en el qual hem de pujar i no descarrilar. Formem-nos a les escoles i universitats i com a molt deixem anar la ment essent part d’un gran equip esportiu i sortint a les nits a discoteques que fomenten el consum pel consum, el sexisme o la xenofòbia. Aquest és l’ideal de l’establishment, dels qui ens manen, de la Girona actual, allò que podríem anomenar la bondat oficial.

Tanmateix som molts i moltes els que a Girona no hem volgut seguir fil per randa aquest guió. Som molts aquells que la formació real i que ens ha permès assolir els nostres objectius personals no l’hem extreta només d’aquest modus operandi oficial. De fet, m’és impossible recordar totes les persones que he conegut en el món de lleure a la ciutat (creient en l’educació com a eina per a la transformació social), en el camp de la cultura (portant-la al carrer, creant-ne sense parar als espais ja existents, revitalitzant-ne els aspectes més tradicionals i populars de la mateixa), en l’àmbit socio-polític (alliberant espais i alliberant-nos com a persones, duent a terme propostes concretes per fer un món més just i lliure, nedant contra-corrent, patint la repressió de l’Estat espanyol), en els espais veïnals, (participatius i cercant sempre la complicitat i la unitat per avançar),... Una xifra incalculable de persones que formem part d’un món paral•lel, que tot i tenir molta menys visibilitat és amb molta probabilitat més real que l’ideal de la bondat oficial que he esmentat anteriorment.

Així doncs, dos móns. Dues idees. Dos projectes. Els de la bondat oficial i el de les entitats, la presència al carrer, el voluntariat, el somni d’una Girona i uns Països Catalans més lliures i justos envers la reproducció de les modes, dels clixés, l’acríticisme i l’ordre. És en aquesta disjuntiva, on cal emmarcar el meu pas decidit i ferm a participar de la política municipal a través de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). La CUP, al meu parer, és la candidatura que porta més anys treballant des de la base, sense pretensions de fer carreres personals, amb els barris, les entitats i aquella que ha estat capaç de formular i (atenció) concretar un programa clar de transformació social que ajudi en la transició cap a la llibertat del nostre país i cap un nou model econòmic que no sigui el capitalisme vigent. En definitiva, un programa polític que permeti bastir una Girona activa, conscient, justa, cohesionada, amable, sostenible, democràtica, de barris, compromesa i solidària.

Com bé explica el seu lema, la CUP vol ser “la veu del carrer a l’Ajuntament”. Davant seu la paret del poder i dels partits que fa temps que massa vegades han renunciat als valors pels quals van ser creats (menys el PP que mou a tots al seu terreny). És per tot això que no només us anuncio (per si no ho sabíeu) que vaig a la llista de la CUP de Girona, sinó que, amb tota la confiança que us tinc, us demano que ens feu suport el proper 22 de maig i que feu possible que una nova Girona comenci a caminar.

dilluns, 2 de maig del 2011

Tot el peix està venut

Fa dies que deixo anar aquestes paraules en moltes de les converses que tinc sobre les eleccions municipals del proper 22 de maig. "Tot el peix està venut" i a 20 dies dels comicis tothom ja ha ensenyat bastant quines seran les seves cartes. Tot i això, tots els que estem posats en aquest merder no hem deixat d'anar accelerant el nostre ritme de militància en els darrers dies. M'agradaria poder dir que ara que la tonyina, els rogers, els salmons, els raps i altres espècies ja tenen propietari i han abandonat la llotja ens podem quedar de braços plegats, però el cert és que tot just ara comença un esprint final que es preveu dur. La setmana passada així ho demostra: dues assemblees, una parada, dues manifestacions, un matí fent una pancarta gegant, hores d'obertura de la seu, un debat presenciat on el candidat s'estrena amb una nota de 8 cap amunt, converses amb amics sobre com perceben l'ambient i moltes ganes que l'alternativa necessària pugui arribar a tenir representació en aquesta ciutat dels quatre rius i les cares series.

Parlo del passat, però també podria fer esment a un futur proper que encarem amb il·lusió de saber que estem fent les coses bé, que tenim un discurs de base, d'arrel transformadora, independentista, anticapitalista i ecologista. Aprofito, doncs, aquests 20 minuts de descans de la feina remunerada que sostenta la meva vida en aquest món de notícies tristes i indignants per escriure que si no piulo més en aquest bloc és perquè a la cursa del peix li manca un darrer sprint en el qual participo destinant bona part del meu temps; de bracet d'uns companys i unes companyes que somriuen i es mostren conveçuts que canviar el món és més que possible. I amb aquesta empenta i aquestes idees tan justes, qui pot dir que no hi vol ser?