i si un trist atzar

...m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tan he estimat, si guanyem el combat. Bloc d'en Lluc Salellas i Vilar

dissabte, 7 de desembre de 2013

Els qui tingueu ganes de llegir aquest bloc...

... cal saber que el seu autor ha fet una mudança i el podreu trobar a partir d'ara a www.llucsalellasivilar.wordpress.com

Una abraçada!
Posted by Lluc Salellas i Vilar en 20:27 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Ha posat el dit a la llaga

  • consultem des de fora
    Des d'Escòcia segueixo amb bastant interès el tema de les futures consultes populars sobre la independència de la nació catalana (quin t...
  • 28 de maig
    Moltes van ser les paraules. Algunes d'elles van adquirir un sentit perpetu ara fa un any i, a voltes, cal reuperar-les. A las aladas a...
  • homenatge
    Ho faig poc, ho hauria de fer més. Xerrar sense presses amb l'àvia a l'era és una lliçó, simple potser, però autèntica per aquells q...

Gent que té paciència

Qui sóc?

Lluc Salellas i Vilar
Girona amb arrels a l'Empordà, Països Catalans
Lluc Salellas Vilar (Girona, 1984). Llicenciat en Ciències Polítiques i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i MSC Nationalism Studies by University of Edinburgh. Actualment treballo en l'equip de comunicació d'Òmnium Cultural. Des de ben jove m'he implicat en la societat civil organitzada a través de l'escoltisme (AEiG Sant Narcís) d'organitzacions estudiantils (PRES, Assemblea d'Estudiants i SEPC), de centres socials (La Ferralla, La Màquia i El Casal Independentista El Forn), de moviments veïnals i de múltiples plataformes pels drets socials i la preservació del territori. Actualment formo part de la CUP de Girona, del Casal Independentista El Forn, de l'Associació de Veïns de l'Eixample, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i estic produint un documental sobre la figura de l'advocat i activista Sebastià Salellas. I si un trist atzar m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tan he estimat, si guanyem el combat.
Visualitza el meu perfil complet

Arxiu del blog

  • ▼  2013 (7)
    • ▼  de desembre (1)
      • Els qui tingueu ganes de llegir aquest bloc...
    • ►  de juliol (1)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de febrer (4)
  • ►  2012 (15)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (6)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (1)
  • ►  2011 (23)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (5)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2010 (35)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (5)
    • ►  d’octubre (5)
    • ►  de setembre (5)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (2)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (6)
    • ►  de gener (3)
  • ►  2009 (125)
    • ►  de desembre (9)
    • ►  de novembre (12)
    • ►  d’octubre (11)
    • ►  de setembre (9)
    • ►  d’agost (12)
    • ►  de juliol (9)
    • ►  de juny (10)
    • ►  de maig (11)
    • ►  d’abril (11)
    • ►  de març (14)
    • ►  de febrer (10)
    • ►  de gener (7)
  • ►  2008 (11)
    • ►  de desembre (8)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2007 (47)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’octubre (4)
    • ►  de setembre (3)
    • ►  d’agost (3)
    • ►  de juliol (5)
    • ►  de juny (12)
    • ►  de maig (10)
    • ►  d’abril (8)
Tema Eteri. Amb la tecnologia de Blogger.