M'he decidit. La detenció i l'empresonament d'Arnaldo Otegi, líder de Batasuna, m'ha empès a escriure un petit escrit sobre el que està passant a Euskal Herria i a l'Estat Espanyol a partir de la declaració de la treva d'ETA fa més d'un any. Ho escric en calent i, a vegades no és del tot correcte, però ho vull aprofitar.
Per començar vull dir que estic decepcionat. I ho estic amb ETA, pel seu trencament de la treva i la seva aposta per la guerra, però ho estic també amb el govern espanyol. Zapatero m'ha demostrat molt poc durant aquest temps. M'ha ensenyat una manca de coratge, una no voluntat de resoldre el conflicte polític, més enllà del pau per presos, i una nul·la capacitat de moure els fils des de la cúpula del govern polític espanyol per aconseguir allò que tots i totes volem: la pau i la justícia. De fet, Zapatero ha perdut tota possibilitat d'encapçalar un procés de pau perquè tinc la sensació que no hi ha acabt de creure mai. Tinc la sensació que no ha decidit tirar-se a la piscina per por a trencar-se el banyador i clar, si vols resoldre un conflicte polític amb centenars de morts, assassinats, presos, dogmatismes,....necessites tenir-ho clar i entendre que hi ha uns mínims que són els que fan possible una negociació.
No és cert que Blair ha negociat i ha entès que negociar significa consens. Igual que ho ha entès l'IRA. No és cert que a Colòmbia, fins i tot l'extrema dreta com Uribe, creu que s'ha de discutir i arribar a acords amb les FARC?? No és veritat que en tota lluita laboral hi ha vagues, hi ha lluites,....i les coses s'acaben solucionant a través de pactes en els quals ningú hi pot anar amb màxims?,.....
Zapatero no ha respectat els mínims i ETA a mesura que passava el temps tampoc. I és que durant aquest temps:
- No s'han acostat presos
- El govern ha fet bandera de negociar menys que el PP
- Han continuat les detencions i els judicis.
- Les llistes electorals abertzales han estat il·legalitzades
1 any de treva i el màxim que ha fet el govern és mantenir el màxim dirigent de Batasuna al carrer i deixar presentar a algunes llistes abertzales. Així no es pot avançar, i els d'ETA, impacients decideixen posar una bomba i maten dues persones,....quin camí de pedres, siuplau.
Bé, la qüestió és que ETA, de forma comprensible des del seu punt de vista, tot i que des del meu s'equivoca, trenca la treva i abans que passi res,...en només dos dies la situació passa a estar pitjor que fa quatre anys. Zapatero, una persona que fa una legislatura tenia aire fresc, portava talant i semblava voler arreglar les coses s'ha fos. Ha passat a forçar l'entrada d'Otegi a la presó i ha assegurat que mai parlarà de política amb ETA. De fet, s'ha posat definitivament a la línia del PP. I els d'ETA, que semblava que, després de l'11 de març iniciaven sense dubtes un procés de pau, tornen a les armes i els mitjans ens diuen que amb més ganes que mai.
Vaja,.....estic preocupat perquè no veig llum al fons del túnel. Crec que venen temps molt durs i difícils a Euskal Herria. I de retruc ens tocarà a nosaltres. La solució passa per la maduresa política.
I, crec que hem de ser els i les catalanes els que ens alcem i diem que volem un procés de pau. Que aquest procés és necessari. Que el govern ha d'acceptar que hi ha un conflicte polític al País Basc i ha de deixar d'il·legalitzar, condemnar i detenir indiscriminadament a la gent per pensar d'una determinada manera. I a ETA li toca reflexionar, veure que és hora per la pau i apostar definitivament per desmilitaritzar el conflicte. Per aconseguir-ho la societat civil hem de moure'ns i sortir al carrer, parlar amb els amics, especialment els espanyols i confiar que és hora que tothom posi una mica de maduresa i apostem per una pau justa i democràtica.
quin rotllo que he cardat,....perdoneu les molèsties. Deu ser illegible,...però és el que hi ha. salut i ànims!!!
Per començar vull dir que estic decepcionat. I ho estic amb ETA, pel seu trencament de la treva i la seva aposta per la guerra, però ho estic també amb el govern espanyol. Zapatero m'ha demostrat molt poc durant aquest temps. M'ha ensenyat una manca de coratge, una no voluntat de resoldre el conflicte polític, més enllà del pau per presos, i una nul·la capacitat de moure els fils des de la cúpula del govern polític espanyol per aconseguir allò que tots i totes volem: la pau i la justícia. De fet, Zapatero ha perdut tota possibilitat d'encapçalar un procés de pau perquè tinc la sensació que no hi ha acabt de creure mai. Tinc la sensació que no ha decidit tirar-se a la piscina per por a trencar-se el banyador i clar, si vols resoldre un conflicte polític amb centenars de morts, assassinats, presos, dogmatismes,....necessites tenir-ho clar i entendre que hi ha uns mínims que són els que fan possible una negociació.
No és cert que Blair ha negociat i ha entès que negociar significa consens. Igual que ho ha entès l'IRA. No és cert que a Colòmbia, fins i tot l'extrema dreta com Uribe, creu que s'ha de discutir i arribar a acords amb les FARC?? No és veritat que en tota lluita laboral hi ha vagues, hi ha lluites,....i les coses s'acaben solucionant a través de pactes en els quals ningú hi pot anar amb màxims?,.....
Zapatero no ha respectat els mínims i ETA a mesura que passava el temps tampoc. I és que durant aquest temps:
- No s'han acostat presos
- El govern ha fet bandera de negociar menys que el PP
- Han continuat les detencions i els judicis.
- Les llistes electorals abertzales han estat il·legalitzades
1 any de treva i el màxim que ha fet el govern és mantenir el màxim dirigent de Batasuna al carrer i deixar presentar a algunes llistes abertzales. Així no es pot avançar, i els d'ETA, impacients decideixen posar una bomba i maten dues persones,....quin camí de pedres, siuplau.
Bé, la qüestió és que ETA, de forma comprensible des del seu punt de vista, tot i que des del meu s'equivoca, trenca la treva i abans que passi res,...en només dos dies la situació passa a estar pitjor que fa quatre anys. Zapatero, una persona que fa una legislatura tenia aire fresc, portava talant i semblava voler arreglar les coses s'ha fos. Ha passat a forçar l'entrada d'Otegi a la presó i ha assegurat que mai parlarà de política amb ETA. De fet, s'ha posat definitivament a la línia del PP. I els d'ETA, que semblava que, després de l'11 de març iniciaven sense dubtes un procés de pau, tornen a les armes i els mitjans ens diuen que amb més ganes que mai.
Vaja,.....estic preocupat perquè no veig llum al fons del túnel. Crec que venen temps molt durs i difícils a Euskal Herria. I de retruc ens tocarà a nosaltres. La solució passa per la maduresa política.
I, crec que hem de ser els i les catalanes els que ens alcem i diem que volem un procés de pau. Que aquest procés és necessari. Que el govern ha d'acceptar que hi ha un conflicte polític al País Basc i ha de deixar d'il·legalitzar, condemnar i detenir indiscriminadament a la gent per pensar d'una determinada manera. I a ETA li toca reflexionar, veure que és hora per la pau i apostar definitivament per desmilitaritzar el conflicte. Per aconseguir-ho la societat civil hem de moure'ns i sortir al carrer, parlar amb els amics, especialment els espanyols i confiar que és hora que tothom posi una mica de maduresa i apostem per una pau justa i democràtica.
quin rotllo que he cardat,....perdoneu les molèsties. Deu ser illegible,...però és el que hi ha. salut i ànims!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada