diumenge, 14 de febrer del 2010

a l'amic del cap dret

Un dia em va ensenyar aquesta petita i bonica melodia! Ja feia temps que n'erem d'amics, des de llavors, pero, tinc un ritme per recordar-lo i desitjar-li que recuperi la veu. Company, ens falta molt per cridar, per lluitar, per vencer,... i fins aquell dia, el de la victoria, la teva veu sera especialment necessaria! Una melodia per no defallir i per somriure.

1 comentari:

Joan Pujolàs i Vilar ha dit...

A cops la vida ens posa a prova, a vegades amb més duresa, d'altres amb menys. Però tot es pot superar si comptem amb els nostres homes i dones del cap dret, amb la gent que estimem.

un petonet, macu!

pd: malgrat tot, "lleugerament trastocat, el poeta continua cantant...", hehe