diumenge, 21 de febrer del 2010

25 anys sense Espriu

Hi ha figures que fan massa per la cultura d'un poble com perquè dies com els d'avui no els hi fem petits homenatges. Tu marxares, les teves paraules i la bellesa de les mateixes, es quedaren. Sent on sóc, i veient el meu futur des d'una petita i desgastada finestra d'un carrer gèlid, no podia escollir cap altre poema teu, Salvador.



Assaig de càntic en el temple (S.Espriu)

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
més informació

2 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ernest, ets una mica matiner! Que la crida era pel dilluns al matí.

Bé, així anem escalfant motors i avancem feina, que el dilluns pot ser molt llarg de visitar blogs i més blogs

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!

Enmig de la mar ha dit...

Ernest,

ets un bergant, t'has adelantat per pdoer "robar-me" el poema, quin tipo!!

Res, que n'he trobat un altre de ben xulo, passa't pel blog i el veuràs...

Salut artista!!