diumenge, 22 de març del 2009

el turonet de la llibertat



Portava tres dies en aquesta mena de pel.lícula de Ken Loach permanent que és Edinburgh. Aquell matí havia visitat un museu a soles. Encara que pugui semblar pedant, gaudeixo anant al meu ritme mentre elaboro alguna teoria sobre les cultures de les que m'empapo. Després, com aquell animal que deambula en cerca d'una nova presa, per visitar s'entén, havia passejat per tota la Royal Mile (un dels carrers principals de la capital escocesa). De sobte, quan ja em pensava que no trobaria res amb cara i ulls, vaig topar amb el Parlament escocès, un espai realment lleig i de mal gust. Bé, fins aqui res de nou, no?


El que sí que va transformar el dia va ser aquell turonet que s'alça darrere de tot plegat. El vaig veure i tot jo va començar a remoure's. La sang em bullia. El delit per fer el cim passava a ser el mes important d'aquell viatge, més que el pis, la universitat o el tast de cerveses. Verd, amb poca vegetacio pero imponent com pocs, el turó semblava la metàfora de la llibertat i de la vida. Sense capacitat d'espera, vaig emprendre el camí. El vent s'enfrontava amb mi. Em reprimia. M'odiava. Tanmateix, les forces em donaven seguretat i en pocs minuts vaig ser a dalt. Un cop allà, em vaig descalçar. Em sentia lliure. Vaig obrir el bloc i vaig iniciar un petit text, el de la llibertat, el de tots i totes. Vaig engegar l'aparell telefònic i vaig llegir els petits detalls que molts heu tingut aquests dies amb mi. Amb el vent repicant i amb una llàgrima a la cara, vaig entendre que la llibertat és un sentiment col.lectiu que es viu intensament de forma individual quan s'assoleix. No sé exactament el perquè, però des d'aquell turonet, l'aire que es respira fa que no hi hagi dubte que Escòcia, els escocesos i les escoceses es mereixen la llibertat. Mentrestant, jo, que em sentia molt a gust estirat a l'herba mentre em fumava un cigarret, vaig decidir que els diumenges que no plogués, el turonet esdevindria el meu refugi particular a compartir amb qui fes falta.


ps: anecdota social a tenir en compte. Des de dalt del turonet, des d'on es divisa tota la ciutat, sabeu quantes grues de construcció es compten? Quatre, four, cuatro, lau, ....reflexione'm-hi siusplau, reflexione'm-hi

2 comentaris:

bernat ha dit...

ei lluquet!
M'alegro que et vagin bé les coses, encara que et trobem a faltar també ens agrada que trobis el teu turonet de llibertat!

maria garcia ha dit...

abraçades llucot!