i si un trist atzar

...m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tan he estimat, si guanyem el combat. Bloc d'en Lluc Salellas i Vilar

dimecres, 23 de desembre del 2009

polite

Ezin ahaztu oroitzapenak, ezin galdu itxaropena
Posted by Lluc Salellas i Vilar en 16:40
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Ha posat el dit a la llaga

  • consultem des de fora
    Des d'Escòcia segueixo amb bastant interès el tema de les futures consultes populars sobre la independència de la nació catalana (quin t...
  • l'atzar
    Quins nervis,....torno a escriure al bloc. Avui m'he aixecat, he pensat en moltes de les coses que m'estan succeint en les darreres ...
  • les coses tenen un nom
    Segons he llegit per la xarxa, aquesta setmana se sabran més cosetes sobre la lapidació que farà l'estimat Tribunal Constitucional espan...

Gent que té paciència

Qui sóc?

Lluc Salellas i Vilar
Girona amb arrels a l'Empordà, Països Catalans
Lluc Salellas Vilar (Girona, 1984). Llicenciat en Ciències Polítiques i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i MSC Nationalism Studies by University of Edinburgh. Actualment treballo en l'equip de comunicació d'Òmnium Cultural. Des de ben jove m'he implicat en la societat civil organitzada a través de l'escoltisme (AEiG Sant Narcís) d'organitzacions estudiantils (PRES, Assemblea d'Estudiants i SEPC), de centres socials (La Ferralla, La Màquia i El Casal Independentista El Forn), de moviments veïnals i de múltiples plataformes pels drets socials i la preservació del territori. Actualment formo part de la CUP de Girona, del Casal Independentista El Forn, de l'Associació de Veïns de l'Eixample, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i estic produint un documental sobre la figura de l'advocat i activista Sebastià Salellas. I si un trist atzar m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tan he estimat, si guanyem el combat.
Visualitza el meu perfil complet

Arxiu del blog

  • ►  2013 (7)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de febrer (4)
  • ►  2012 (15)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (6)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (1)
  • ►  2011 (23)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (5)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2010 (35)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (5)
    • ►  d’octubre (5)
    • ►  de setembre (5)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (2)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (6)
    • ►  de gener (3)
  • ▼  2009 (125)
    • ▼  de desembre (9)
      • la roca màgica
      • un esperit reconstituent
      • i surts a passejar
      • polite
      • el caganer
      • i la pluja va dir prou
      • 13D
      • que tinguem sort
      • nacio cultural?
    • ►  de novembre (12)
    • ►  d’octubre (11)
    • ►  de setembre (9)
    • ►  d’agost (12)
    • ►  de juliol (9)
    • ►  de juny (10)
    • ►  de maig (11)
    • ►  d’abril (11)
    • ►  de març (14)
    • ►  de febrer (10)
    • ►  de gener (7)
  • ►  2008 (11)
    • ►  de desembre (8)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2007 (47)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’octubre (4)
    • ►  de setembre (3)
    • ►  d’agost (3)
    • ►  de juliol (5)
    • ►  de juny (12)
    • ►  de maig (10)
    • ►  d’abril (8)
Tema Eteri. Amb la tecnologia de Blogger.