No sempre és senzill escriure

No sempre és senzill escriure. O això crec. A vegades passes dies que no et surten les idees, que no trobes el moment, que no vius tant intensament i els dits es relaxen fins a nova data. És curiós com hi ha moments que et veuries capaç d’escriure hores i hores, gaudint, i n’hi ha d’altres que ni tan sols ets capaç d’articular quatre paraules que tinguin un cert sentit. No només són dies, són èpoques. Llavors cerques en altres bandes. Trobes un llibre ple de pols o aquella cançó que sense saber-ho t’ha anat conquerint amb el pas dels anys. És una sensació estranya, la d’avui, la de no saber com posar-me a escriure. Demà, la setmana vinent o el mes que ve suposo que els dits s’activaran de nou! Mentrestant, descanso.