dedicat als que viuen a l'estranger nits màgiques com la de Sant Joan!
A l'Armentera tirant les primeres cebetes. A Montjuïc a les primeres festes adolescents. A les Tines una nit de sinceritat amorosa i de retirada abans d'hora. A la platja del Castell amb les persones que estimava i estima o al Parc de les Ribes del Ter una vetllada d'alegria i bogeria que el va canviar per complert. Aquestes havien estat nits de sant Joan viscudes amb intensitat, amb joia. Ahir, però, li tocava cercar noves formes, nous espais, noves persones. Era lluny de casa i això el feia improvisar.
Sense ser-ne conscient, la llum d'un Sol que fins ara havia estat quasi sempre amagat el va despertar, va posar els peus a terra i va decidir que aquell seria un dia tranquil. Portava massa dies amunt i avall, veient sortir el Sol i gaudint poc del matalàs que l'acollia en aquella cambra de moqueta granatosa i finestres encallades. Es notava cansat i trist perquè molts ja havien pres el camí de tornada mentre ell restava allà havent de construir de nou les amistats, els vincles, les paraules. La tristesa, però, va durar ben poc. Mentre esmorzava mirant el cel blau i immens a través d'una de les finestres es va adonar que la idea de la rutina, de fer d'un dia especial un dia normal vist amb uns altres ulls l'atreia. Va sortir al carrer. Caminava tancant els ulls com si això li hagués de permetre absorbir més llum. Es va enfilar per aquelles escales i poc després es trobava dins aquella sala silenciosa on els llibres augmenten de mida i els humans es converteixen en estranys ninots d'aprenentatge. Poc després va seure en una de les taules de colors per fer el seu te. Va escriure unes paraules i va tornar sense pressa a casa per dinar i per decidir què faria aquella tarda.
De fet, ja ho havia decidit. Aniria aquells jardins, els botànics, dels quals li havien parlat tant bé. Sens dubte, la passejada per aquells caminets va ser la seva particular revetlla. Sol, però content de veure arbres, plantes, animals, persones, i viure tanta tranquil·litat, es va estirar una bona estona a llegir en un bonic prat. Hi va jeure tant com va voler fins que es va moure per anar al parc de l'alegria, del coneixement i del bon rotllo. La cervesa, el cigarret, les converses, algunes interessants i altres buides, els somriures, les abraçades i els comiats van portar la boira fins la ciutat i a ell fins a casa seva on, abans d'emprendre el camí del llit, va desitjar un bona revetlla als que estima!
Un dia normal per una nit especial!
A l'Armentera tirant les primeres cebetes. A Montjuïc a les primeres festes adolescents. A les Tines una nit de sinceritat amorosa i de retirada abans d'hora. A la platja del Castell amb les persones que estimava i estima o al Parc de les Ribes del Ter una vetllada d'alegria i bogeria que el va canviar per complert. Aquestes havien estat nits de sant Joan viscudes amb intensitat, amb joia. Ahir, però, li tocava cercar noves formes, nous espais, noves persones. Era lluny de casa i això el feia improvisar.
Sense ser-ne conscient, la llum d'un Sol que fins ara havia estat quasi sempre amagat el va despertar, va posar els peus a terra i va decidir que aquell seria un dia tranquil. Portava massa dies amunt i avall, veient sortir el Sol i gaudint poc del matalàs que l'acollia en aquella cambra de moqueta granatosa i finestres encallades. Es notava cansat i trist perquè molts ja havien pres el camí de tornada mentre ell restava allà havent de construir de nou les amistats, els vincles, les paraules. La tristesa, però, va durar ben poc. Mentre esmorzava mirant el cel blau i immens a través d'una de les finestres es va adonar que la idea de la rutina, de fer d'un dia especial un dia normal vist amb uns altres ulls l'atreia. Va sortir al carrer. Caminava tancant els ulls com si això li hagués de permetre absorbir més llum. Es va enfilar per aquelles escales i poc després es trobava dins aquella sala silenciosa on els llibres augmenten de mida i els humans es converteixen en estranys ninots d'aprenentatge. Poc després va seure en una de les taules de colors per fer el seu te. Va escriure unes paraules i va tornar sense pressa a casa per dinar i per decidir què faria aquella tarda.
De fet, ja ho havia decidit. Aniria aquells jardins, els botànics, dels quals li havien parlat tant bé. Sens dubte, la passejada per aquells caminets va ser la seva particular revetlla. Sol, però content de veure arbres, plantes, animals, persones, i viure tanta tranquil·litat, es va estirar una bona estona a llegir en un bonic prat. Hi va jeure tant com va voler fins que es va moure per anar al parc de l'alegria, del coneixement i del bon rotllo. La cervesa, el cigarret, les converses, algunes interessants i altres buides, els somriures, les abraçades i els comiats van portar la boira fins la ciutat i a ell fins a casa seva on, abans d'emprendre el camí del llit, va desitjar un bona revetlla als que estima!
Un dia normal per una nit especial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada