dimarts, 21 d’abril del 2009

l'imagino

"- Si un sap on va, la vida és bella, tanmateix"


"De vegades, quan el meu braç s'inflamava amb el sol contacte seu, quan, durant hores, esperava suplicant al cel que ella deixés tombar el cap damunt la meva espatlla, quan m'immobilitzava en el meu seient perquè els seus cabells em continuessin fregant el coll, li observava la respiració amb temor i veneració, i em preguntava què significava la tristesa que li arrugava el front mentre dormia. Quan una llum crua li batia la cara pàl·lida i es despertava sota la meva mirada, em feia tan feliç que, en emergir del son, amb l'esperit encara confós, no es girés cap a la finestra per veure on érem, sinó cap als meus ulls agraïts, i em somrigués!"

fragment de La nova vida d'Orhan Pamuk. Un petit record pel primer llibre del qual he gaudit en terres escoceses. Un bon i bonic llibre.


2 comentaris:

maite ha dit...

Ei Lluqui! Encara que no deixi constància passejo cada dia pel teu blog, intentant saber de la teva nova vida. Tot bé? Has trobat pis?
Per aquí et trobem molt a faltar...
Cuidat molt maco, besets!

Anònim ha dit...

Incendiari! Veig que ja has retornat amb tota la glòria que et caracteritza al país de les ovelles. El text molt gran, m'apunto la referència... Que et sigui tot molt pròsper i venturós. Si no fos pel menjar, Escòcia s'apropa al paradís -no així els albergs d'Edimburg-.

A més veure

Aquell-qui-ja-saps