dilluns, 30 d’abril del 2007

la llei d'estrangeria per la infanta sofia,...



Fa un temps, enmig de les lluites per aconseguir papers per les classes treballadores del país, els immigrants, una de les consignes que més s'escoltaven era: "La llei d'estrangeria per la reina Sofia". El cert és que sempre vaig pensar que era una gran cantarella ja que la senyora Sofia, exiliada del seu país, sense ofici ni treball, vivia a costa dels esforços de tots i totes, entre d'altres d'aquells qui han marxat del seu país per assolir una vida millor i treballen, tot i que la paradoxa política els margina, els condemna a la pauperritat i a més, els criminalitza.


Vaja, que quan em pensava que la consigna s'estava perdent, em trobo que ahir, l'asturiana i pecadora allà on les hi hagin, Leticia, pareix i posa, per divina providència, el nom de Sofia a la seva filla, feta segons rumorologia popular a través d'inseminacions d'una persona sementalment forta. Si déu nostru senyor aixequés el cap,...preferiria dir allò de "Apaga i anem-nos-en". La qüestió és que he pensat que seria un bon moment, coincidint amb la diada del Treballador, de tornar a reclamar, papers, drets i igualtat social per a tots els treballadors, també els immigrants amb la cançó de: La llei d'estrangeria per la infanta sofia,....


Per cert, i com sempre parlo dels mitjans,....quina vergonya la gran majoria dels mateixos que han publicat a la portada aquesta
"gran notícia". Aquells que es fan dir diaris progressistes que facin una reflexió i pensin en la paraula República, i els que es fan dir catalans (TV3, Catalunya Ràdio,...)que busquin la paraula "provincià" al diccionari.


Osti,...i el record d'avui va per aquells sopars de divendres d'hivern a ca meu. Quina il·lusió arribar de Barcelona afamat i trobar-te, amb l'oferta d'una gran perola d'escudella i carn d'olla, amanida amb un pa amb tomata, embotits i un vinet negre. Eren moments de relax, plaer i compartiment d'experiències a partir de les quals he après molt. Mar, he crescut amb les teves onades de saviesa els divendres al capvespre amb la brisa de calma i felicitat. Au!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei Lluc! El tema monarquia, República, provincianisme i tal donaria molt a parlar...
En una cosa estic d'acord...jo també enyoraria el plat d'escudella i carn d'olla que et posen a taula a casa teva...je je

Apa, Salut i Bon 1er de Maig!!

Anònim ha dit...

Però tu de que vas? Estas confonent els immigrants amb els extrangers/turistes/membres de la UE. Els primers són els que ens prenen el treball, que abusen de la seguretat social i del sistema sanitari del país, que creen conflictivitat social i que necessiten permisos de treball i residència (i en Sarko hi afegiria que són escòria). Els segons són el que tira el país endavant (tot i que en aquest cas no fotin ni brot...)
Em pregunto, per què collons voldrà la reina sofia un permís de treball?