Posaria la mà al foc que la primera ocasió que vaig tenir la fortuna de sentir-te encara em trobava al ventre d'escalfor matern. Ella t'escoltava. Ell també. De fet, ambdós em van desgranar a la perfecció les claus per entendre i viure amb profunditat les teves notes. Exemples en són les tardes caloroses, de gelat i amanida de pollastre tot anant cap a la platja de Llafranc on ella immòbil parava el sol com si fos imprescindible per superar les pedres que el camí tossut li havia decidit posar o els matins d'hivern just abans d'anar cap a l'Empordà a la llar familiar on ell repassava exhaustivament tota la premsa que el quiosc oferia en l'unica d'estona que es prenia de descans a la setmana. Instantànies d'una rutina, d'una educació, d'un fer-me gran que sempre han anat en paral·lel a les teves músiques i a les teves lletres. A la teva formosa manera d'explicar les interioritats de la nostra terra, de dibuixar de forma precisa i preciosa el ventall de sentiments que tots vivim i de musicar els estimats poetes que, per sort, les contrades ens han ofert.
No hi ha dubte que des de ben petit, deixant de banda la rebel·lia del pollastre, m'he sentit apassionat per la teva capacitat de transmetre. Serenor, amor, terra, respecte, persistència, i tants altres qualificatius t'identifiquen. Ara, vint-i quatre anys després et recupero per tots els moments especials. No et vull banalitzar. Com si d'un tresor et tractessis, et guardo per les grans ocasions. Pels moments de plaer interior. Pels moments de record. Aquella nit d'inici de primavera de fa dos anys quan ens deies àdeu va ser magnífica. Les llàgrimes van aflorar, especialment perquè al meu costat ella no hi era,... Avui, sols desitjo que escoltar-te mai deixi de ser un plaer... i que sempre em recordis la noia que prenia el sol i el noi que llegia els diaris! Gràcies!
No hi ha dubte que des de ben petit, deixant de banda la rebel·lia del pollastre, m'he sentit apassionat per la teva capacitat de transmetre. Serenor, amor, terra, respecte, persistència, i tants altres qualificatius t'identifiquen. Ara, vint-i quatre anys després et recupero per tots els moments especials. No et vull banalitzar. Com si d'un tresor et tractessis, et guardo per les grans ocasions. Pels moments de plaer interior. Pels moments de record. Aquella nit d'inici de primavera de fa dos anys quan ens deies àdeu va ser magnífica. Les llàgrimes van aflorar, especialment perquè al meu costat ella no hi era,... Avui, sols desitjo que escoltar-te mai deixi de ser un plaer... i que sempre em recordis la noia que prenia el sol i el noi que llegia els diaris! Gràcies!
1 comentari:
Avui has guanyat una mica. Per la capacitat de veure-hi, i veure-hi de nou però ens diferents tonalitats. I avui -o fa dos anys, tant se val- ordenes records i dies i sents en ell tantes coses! A mi m'encanten els secrets de les petites coses. Gràcies per compartir-ho.
(A mi m'encanta...)
Una abraçada, ara que debeu estar fent un Padules..snif.
Publica un comentari a l'entrada