dimarts, 16 d’octubre del 2007

viatge a l'hades

Parafresant la molt comentada terra d'Ulisses, aquest principi de setmana m'han obligat a fer un viatge a l'hades, l'Audiència Nacional, hereva del Tribunal d'Orden Público franquista, de Madrid. Els primeres moments que em vaig plantejar el viatge eren amb la meva parella i ho veiem com la possibilitat de complir allò que havíem dit que faríem aquest estiu: un viatge per les espanyes amb una furgoneta,....però com bé us podeu imaginar,...res més lluny de la crua realitat. 10 hores de viatge de nit, fosc, amb avaries de furgonetes incloses ens van translladar fins al peatge (no us equivoqueu també existia la possibilitat d'anar per autovia de dos carrils gratuïta) on el sargento Casillas i els seus companys ens van sorprendre amb les seves peculiars habilitats. Ens escorten, com ja és habitual, fins a l'Audiència i allà patapam: ens tocar esperar-nos pel simple fet de voler declarar en català,....i de sobte ja sóc amb en Marlaska: cinc minuts i feina feta no fa estorb. Sortir. 10 hores més de viatge i el resultat: avui estic malalt i a sobre,....toca l'espera de saber si hi hauré de tonrar,....

per cert,....tot això per cremar una fotografia,....siomplement un estat de dret, del dret al revés.

dijous, 11 d’octubre del 2007

atemptats

Més enllà de la tradicional discussió sobre Euska Herria, ETA, la policia, el govern espanyol,...aquests dies han servit per constatar un fet que, des del meu punt de vista, mostra una vegada més la situació terriblement preocupant que estem vivint d'ofensiva mediàtica en tots els sentits. I és que el mateix dia que explotava un artefacte a Bilbao, el Bloc Nacionalista Valencià feia una roda de premsa exposant que la nit abans una bomba havia explotat a la seva seu nacional de la ciutat de València. Per suposat no es tractava d'ETA, ni tampoc de radicals catalans amb encenedors sinó que era un ataca més de l'espanyolisme d'extrema dreta. De fet, era el cinquantè, si el 50È, atac d'aquest estil que han rebut els catalanistes que viuen al País Valencià en els últims 365 dies i com va dir Déu: el silenci es va apoderar de tot plegat.


Els mitjans parlaven només de Bilbao, dels independentistes, d'en Laporta,...i ningú, a part d'una paupèrrima notícia a El Punt esmentava l'atemptat a la seu del Bloc. Quin escàndol. Quin cas hem de fer a uns polítics i a uns mitjans que només afronten la realitat que els convé? Per què El País no treu aquest conjunt d'atacs en portada???,.....per cert la cirereta del pastís la posava el PP valencià en dir que no condemava l'atemptat ja que no tenia constància del que havia passat,....., Garzón on ets???? a la panxa de l'Audiència que no hi neva ni plou......


Tot plegat un escàndol ja que demostra la perversió del sistema, dels seus arguments i la capcitat mediàtica i de poder per fer-nos sentir culpables en temes com la llengua, la cremada d'imatges,....quan ells són simplement ELS REIS del mambu!!!!
I mentrestant ells van fent i van creant discurs sense que ningú faça ni diga res,...n'hi ha per pujar-hi de peus




dimarts, 9 d’octubre del 2007

abatut

Cansat, empipat, empastifat, destrossat, enfonsat, complicat, entristit, malaestrugançat,....aquests dies un quan obre els ulls, sent la ràdio, percep l'ambient o nota el ritme que es porta des d'altres espais de la península, només li queda pensar: en quin lloc he anat a parar,....com pot ser que les coses, que la política espanyola, que els polítics d'arreu estiguin arribant a aquests punts,.... de perversió, demagògia, fantasmagòrics,....ja n'hi ha prou. Espero que arribi aquell despertador que faci que em desperti amb tot un reguitzell de noves sensacions de la felicitat. Rinnnnnnnnnnggggggggg ha arribat l'hora d'aixecar-nos del llit i rentar-nos les dents......despertem

dilluns, 1 d’octubre del 2007

del no res


Aquests últims dies s’està repetint una situació molt peculiar i pròpia del món dels mitjans de comunicació de masses actuals que consisteix en rescatar de l’oblit col·lectius, estats, agrupacions, etc. sense que en cap moment acabin d’explicar de forma exhaustiva els motius que els duen a fer aquest tipus d’actes. Ara, per exemple, existeix Birmània. Em refereixo que després de 40 anys de dictadura militar i múltiples agressions als drets personals i col·lectius dels habitants d’aquest estat asiàtic sense que aquí haguéssim sentit gaire més que alguna remor, resulta que Birmània s’ha convertit en el principal focus d’atenció internacional i tots els tertulians ja en són especialistes. De fet, això no seria del tot estrany, seguint la lògica de les de poca informació analítica del món que tenen les grans empreses comunicatives, si realment en aquest estat hi estigués havent una gran transformació política i/o social, però el cert és que les manifestacions de monjos budistes porten molts mesos existint i als Països Catalans, ni la visitada del Dalai Lama ens havia portat noves sobre aquestes. Vaja, aquesta premissa em porta a preguntar-me quin són realment els motius que porten a aquesta paradoxa informativa? Serà que simplement sóc un paranoic que veig aliances conspiratives on només hi ha aplicació al peu de la ratlla d’uns criteris professionals? O serà que després de la mort de dos soldats espanyols a Afganistan i el fracàs dels Estats Units a l’Iraq, ara no toca parlar d’aquest tipus de conflictes i s’han de rescatar estats oblidats on els governs occidentals han fet l’agost gràcies a la col·laboració amb els responsables de la dictadura? Per què ara tothom critica aquells genocides a qui s’ha donat suport a canvi de petroli?. Que consti que trobo molt legítimes, raonables i necessàries les demandes dels ciutadans birmans. Simplement cal ser conscients que res no surt del no res perquè si. Que no sigui que els interessos dels responsables de les agències de notícies internacionals hi tinguin alguna cosa a veure. Potser s’han fet budistes. Potser fan el que sempre han fet: negoci