divendres 27 de novembre de 2009

Volem en Youb Saudi a casa, ja


En Youb és una de les 21 persones detingudes per formar part del famós Escamot Dixan. Va sortir en llibertat sense cap càrrec, però mesos després va ser detingut per una suposada petició d'extradició a Algèria, on va ser extradit pel govern després de passar 3 anys i mig en presons de l'Estat espanyol. A Algèria va ser absolt de qualsevol càrrec i alliberat. Des d'aleshores, ja fa gairebé 3 anys, intenta aconseguir un visat per tornar a casa seva, a Girona, on viu la seva família. El govern de l'Estat espanyol, el mateix que el va detenir, empresonar i extradir injustament, ara li nega el visat per poder refer la seva vida a casa.

En Youb Saoudi va entrar a l’Estat espanyol com a refugiat polític i va obtenir el permís de residència i treball l’any 1999. Vivia a Salt amb la seva família, on feia de paleta. El 23 de gener de 2003 va ser detingut en el marc de l'Operació Estany, com a membre d’una suposada cèl·lula terrorista –l’Escamot Dixan- que Aznar va utilitzar per intentar justificar la intervenció espanyola contra el poble de l’Iraq. Enmig de les mobilitzacions contra la guerra, en Youb –com la resta de detinguts- va ser alliberat. El mes de juny de 2003 el cas es va sobreseure i, així, es va tancar la investigació contra ell, descartant qualsevol responsabilitat penal. El cas mai no s’ha reobert per en Youb ni hi ha cap referència a ell en la sentència de l’Escamot Dixan. De fet, el Govern espanyol va ser condemnat a indemnitzar-lo per aquests mesos de presó preventiva.
No obstant això, el setembre del 2003 en Youb Saoudi va ser detingut altre cop, al·legant una extradició demanada per les autoritats algerianes, que mai no havia aparegut mentre en Youb havia estat imputat en l’Operació Estany. L’Audiència Nacional va accedir a l'extradició amb la condició que se celebrés un nou judici a Algèria. Després de la inadmissió dels recursos respectius al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans, el Govern espanyol va decidir l’extradíció d’en Youb, que es va executar finalment el desembre del 2006, després d’haver passat més de 3 anys en presons espanyoles.

Mobilitzacions diverses, les mocions d’una desena d’ajuntaments de les comarques gironines –de Girona, Figueres o Salt, entre elles- i, fins i tot, la resolució de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, mostren l’oposició de la societat civil catalana a l'extradició d’en Youb -tant perquè posava la seva vida en perill, com perquè es podia veure la intempestiva petició d’extradició com una maniobra del Govern d’Aznar per introduir més confusió en relació amb l’Operació Estany.

Finalment, el dia 24 de febrer de 2007, en Youb va ser absolt a Algèria, en un tràmit que reconeixia que no hi havia cap causa contra ell i que obligava l’Estat algerià a assumir els costos del judici. Immediatament en Youb va iniciar al consolat de l’Estat espanyol a Oran els tràmits per aconseguir el visat que li permetés tornar a casa, a Girona. Sempre havia tingut els papers en regla a l’Estat espanyol fins que li van caducar a la presó el maig de 2004. Malgrat això, i a una campanya que va comptar amb múltiples adhesions i la intervenció de diversos parlamentaris catalans a Madrid, el Consolat va denegar-li el visat, al·legant la necessitat que presentés un Certificat d'antecedents penals algerià. En Youb va presentar el certificat el gener de 2009 –després del calvari burocràtic que va suposar obtenir-lo- però el Consolat Espanyol a Oran va tornar a denegar-li el visat.

L’últim intent l’ha realitzat la Nadjouia, l’esposa d’en Youb, a través d'una sol·licitud de reagrupament familiar, tramitada amb el suport jurídic de Cáritas i amb l’aval del regidor de Serveis Socials dea l’Ajuntament de Girona, Joan Olóriz, a la Subdelegació del Govern a Girona. El subdelegat Francesc Francisco Busquets –que, per cert, s’havia compromès que els imputats de l’Operació Estany als quals caduqués el permís de residència pel fet d’estar en presó preventiva, podrien renovar-lo sense problemes- ha denegat, també, el reagrupament.
La situació d’en Youb és, doncs, tan kafkiana com injusta: és a Algèria –lluny de la seva família- i sense papers, per unes causes judicials de les quals ha estat declarat innocent.

Per tot això, les persones i organitzacions sotasignants exigim al Govern de l’Estat Espanyol -i en particular al seu subdelegat a Girona, Francesc Francisco Busquets:

Que en Youb pugui tornar legalment a casa seva, a Girona, de forma immediata.
Que es depurin les responsabilitats polítiques per la situació que en Youb i la seva família estan patint.

VOLEM EN YOUB A CASA JA!!!

dimecres 25 de novembre de 2009

als 34!

la ràbia creix. T'acabes d'aixecar, has anat a fer feina i quan tornes, amb aquell plat d'arrós sobre la taula, t'adones que ells i elles ja són a la garjola. Gent responsable, que lluita per un món millor. Gent que pateixen les armes de l'estat omnipotent, les conseqüències d'allò que alguns entenen com la biopolítica, d'allò que sempre hem conegut com la raó de la força. És llavors quan, centenars de quilòmetres lluny de casa, però proper a un seguit de gent que ho pateixen de primera mà, decideixes que la teva arma és i serà la solidaritat. Agafes el mòbil i envies uns missatges. Serviran de poc, potser, però la conjuntura del moment et permet poc més. Una altra cosa és la rutina. Ja al llit i després d'haver gaudit d'una tranquil·la vetllada i una conversa al mig del carrer on el vent no té pausa i la companyia és grata, arribes al llit i et fas fort pensant que et queden molts dies per seguir la lluita, per caminar de la mà d'aquells que farem un país i un món lliure. Seran petits gestos, imperceptibles en el dia a dia, el que ens permetran que els nostres fills, nebots, i amics i amigues visquin en un context transformat i just. Fins aquell dia, seguirem caminant, somrient i, sobretot, bastint l'alternativa necessària!

http://www.mundurat.net/gazteaklibre/todos-los-proyectos-todos-los-derechos/


visca la solidaritat internacionalista. Mentre hi hagi genta patint repressió, hi haurà resistència!


dilluns 23 de novembre de 2009

aprendre

divendres 20 de novembre de 2009

combatim al patriarcat

Des de Cardeneu, Adona't fa una excel.lent campanya. No us la perdeu. Sortim al carrer aquest 25 de Novembre.




El 17 de desembre de 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el Dia Internacional contra la Violència de Gènere (Resolució 54/134). El dia escollit vol ser un homenatge a les tres germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana, que van ser assassinades brutalment el 25 de novembre de 1960 sota les ordres del dictador Rafael Trujillo.

Des d’aDONA’t no volem commemorar el 25N seguint el model dels actes hipòcrites que realitzen la majoria d’institucions oficials i d’aquí sorgeix el perquè de la propaganda que hem editat i tot el conjunt d’actes que hem realitzat. Cada any intentem incidir en una vessant de la problemàtica de la violència de gènere i, aquest any, hem volgut fer referència a la publicitat que regeix els nostres temps, en forma d’inputs constants que ens bombardegen en el nostre dia a dia. A través dels mitjans de comunicació, aquesta té una repercussió importantíssima en el públic, tant a nivell conscient com inconscient, per aquest motiu des d’aDONA’t hem fet dues propostes en aquest sentit: (+)

dilluns 16 de novembre de 2009

Esmorzant plegats

Dedicat a totes aquelles persones amb qui comparteixes molt més del que la rutina ens fa veure

Cal aturar-nos. Asseguts en una cadira que trontolla, drets amb un gelat a la mà esquerra o estirats amb ulleres de sol i calçotets roses sobre el llit incòmode que t’acull un vespre. De fet, parlo de de moments en els quals l’entorn esdevé especialment intrascendent. Són els instants del retrobament, d’adonar-se que a vegades camines amb rumb, ferm, serè i que, tanmanteix, fas les coses de forma matossera, destralera i sense tenir en compte el mateix entorn que ara evadeixes.

Llavors, siguis qui siguis, sigui qui sigui, recordes. T’atures, aquest cop mentalment, i penses. No sents la sirena que estorba els vianants ni les torrades com salten al marbre brut del sopar d’ahir a la nit. Et sents a tu i a ell. A l’escola on te’l mires diferent, al carrer on et descoloca. Tot seguit, sense desprendre’t del món paral•lel però especialment cert que has creat, t’adones que és l’abraçada que et queda, l’eix que et permet moure, l’energia que et fa seguir actiu, el rostre que no vols veure trist, la importància de l’ésser. Prens consciència que decebre aquesta persona es converteix en una autèntica muntanya. Et repeteixes que no tornarà a passar més i així ho esperes. Necessites saber de la unió, notar-la en les teves venes. Sense pressa, continues observant amb els ulls tancats i prens consciència del que significa tot plegat.

... la llàgrima que t’ha caigut t’ha fet un pèl més fort...

t’aixeques o camines i parles amb veu alta. Saps que d’alguna manera ell ha compartit aquesta estona amb tu. Gràcies.

dijous 12 de novembre de 2009

val més riure.....

... i cardar-los tots al carrer. Colla de corruptes! Sort que algun dia guanyarem!


http://www.youtube.com/watch?v=eB1Pmz1UCWw&feature=fvsr

divendres 6 de novembre de 2009

chomsky i palestina

Chomsky: Palestine and the region in the Obama era: the emerging framework. from ICU Political Philosophy Society on Vimeo.