dimecres, 28 de setembre del 2011

A Girona li agrada Firar-se però també disfressar-se


No crec que ningú ho posi en dubte. A Girona li agrada firar-se. Com a ciutat de classe mitjana que és, a la ciutat de Girona li agrada engalanar-se, li agrada sentir-se bella i se sent a gust quan pels volts de Sant Narcís, exposicions de quadres, fires empresarials, paradetes artesanals, atraccions i els millors vestits acabats de sortir de l'armari per abrigar-se de l'hivern que s'aventura, surten al carrerper gaudir de les Fires de Sant Narcís. Com més d'una vegada hem dit, la Girona de postal és bella, captiva, atrau, en definitiva, enamora.

Ara bé, més enllà d'aquesta Girona pulcra, a finals d'octubre també apareix una altra Girona, la popular, la de les matines, els correfocs, els castells, les Fires populars i els que els agrada gaudir de la nocturnitat. Aquella que es concentra, perquè és l'únic espai d'oci nocturn a l'aire lliure permès a la ciutat per aquelles dates, a la Copa quan la resta de la ciutat ja fa hores que ha estat obligada a anar a dormir. I sí, són milers les persones que assisteixen als concerts de les barraques, consumeixen i col·laboren desinteressadament amb les entitats de la ciutat i creen un ambient agradable. Allà hi pots trobar la gent que només veus un cop a l'any amb uns guants i una bufanda demanant una ratafia, un llom amb formatge o un cubalibre que els dos sabeu que us tombarà. En altres paraules, un espai on s'hi troba tothom, un espai popular.

Des de fa anys, aquestes dues maneres de viure la Festa Major de Girona han mantingut un fràgil equilibri. D'un temps ençà, el conservadorisme ha posat el crit al cel perquè resulta que entre la gent que va a l'espai de les barraques hi ha un ínfim grup de menors que any rere any beuen més del compte. Un fet que, segons la Girona oficial, la que no ha trencat mai cap plat, és d'una gravetat extrema que hauria de portar a replantejar tot el model de Fires o millor dit tot el model d'oci nocturn de les Fires que no produeix beneficis directes a l'Ajuntament. Per exemple, com és que mai no he sentit ningú queixant-se de la violència i de la perillositat que existeix a la zona de les atraccions. Com és que ningú escriu articles ni ningú obliga els empresaris d'atraccions a controlar el que passa entre els arbres de la devesa?

Bé, la qüestió és doncs que, segons l'actual govern municipal, els grups municipals de CiU i el PP i alguns opinadors que no deuen recordar absolutament res d'aquella joventut, la seva, que suposadament tant corria de tarda davant dels grisos com es drogava de nit al Canet Rock, cal canviar el model nocturn de Fires per controlar-ho tot molt més, evitar la rauxa i deixar, també aquella setmana, Girona sotmesa en la grisor absoluta.

El meu parer és signíficativament distant d'aquesta visió. Jo, que sóc conscient que els menors d'edat veuen alcohol més enllà de barraques en espais d'oci nocturn, a qui, per cert, ningú denuncia, que contracten guardes de seguretat racistes i espanyolistes, també crec que cal replantejar les Fires, però en una línia diferent. Una opinió que he tingut la sort de bastir parlant amb molta gent ben diversa i que crec que passa per uns eixos que podrien concretar-se en tres punts:

1. Les entitats fan especial la Festa Major. És per això que cal deixar de criminalitzar i controlar les seves barraques com si fossin delinqüents i ajudar-les tant com sigui possible en desenvolupar les activitats que des de fa anys programen així com promoure que sumin nous espectacles i actes a la programació de les Fires. Sense la Fal·lera, Diables de l'Onyar, Marrecs o l'Ateneu 24 de Juny,... les Fires serien encara més pobres i avorrides. En aquest sentit, cal aturar, com ja s'ha sentit a dir, tota mena de boicot i pals a les rodes a les Fires Populars que organitzen des de fa més de 10 anys divereses entitats, al correfoc (reducció dràstica de finançament) o a qualsevol altra activitat sorgida de la societat civil.

2. Cal descentralitzar l'espai lúdic però mantenir l'espai de la Copa. Això significa aprofundir amb el fet que les activitats, concerts, espectacles es facin a tots els barris de la ciutat i que, especialment, al barri vell, s'hi situïin petits escenaris a les places on s'hi facin actuacions (promocionant grups novells) que portin l'ambient i la gent fins a hores limitades pels carrers de la part antiga de la ciutat. Un canvi de model en aquesta línia beneficiaria a les entitats (podrien tenir més espais i més afluència de gent) i també els comerciants i petits empresaris de la zona que traurien rèdits d'aquesta redefinició del model de festa major. Aquest canvi, però, no comportaria que desapereixés l'espai de barraques al Passeig de la Copa on cap a la 1 o 2 de la matinada s'hi concentaria la gent, amb l'actuació d'un grup cap de cartell. Cal recordar que Girona és activa i viva gràcies, en bona part, al fet que les associacions fan els diners de tot l'any amb el que facturen a barraques. Si traiem aquest espai, com organitzaran actes les entitats?

3. Les Fires no poden ser un negoci per l'Ajuntament. L'any passat, el consitori gironí va guanyar prop de 200.000 euros amb l'organització de les Fires de Sant Narcís. Dit d'una altra manera, si tots els pobles del país saben que tenen una partida que genera pèrdues (més o menys depenent del que es faci), els governs municipals de Girona han decidit que amb la Festa Major de la ciutat s'hi han de guanyar diners encara que això signifiqui un descens de la qualitat cultural o una reducció dels espais on s'hi fan activitats. Des del meu punt de vista, això és no només trist sinó també molt criticable. I és que el que no podem permetre és que un aspecte bàsic per la ciutat, que serveix per la cohesió i la integració de tothom a Girona es vegi mermat per criteris empresarials.

Totalment d'acord que potser no cal 10 dies de Festa Major. Si cal concentrem-ho a 5 dies. Ara bé, si fem aquest pas, que sigui per donar vida, alegria, qualitat, participació i cultura a la nostra Festa Major. Per què a Girona, a part d'aquells que, per Sant Narcís, els agrada lluir tot allò amb què es van firar dies abans, n'hi ha molts que ens agrada disfressar-nos i viure les Fires com el que és, una Festa Major. Repeteixo, Festa..... Major.....

dijous, 15 de setembre del 2011

Les reverències de la Girona oficial al món sionista

a aquells qui mantenen la flama palestina al bell mig del Barri Vell

El Call Jueu de Girona, allà on vivia la gent que practicava el judaïsme a l'Edat Medieval, és un lloc que enamora. Carrerons estrets on perdre's, espais frescos a l'estiu i una calidesa subtil a l'hivern. Qui l'ha visitat sap de què parlo. De fet, el Call Jueu del Barri Vell de Girona té una màgia innegable que desprèn qualitat de vida. Allà hi vaig veure una de les primeres escenes sexuals de la meva vida i també allà m'hi vaig fer el primer petó, la primera pintada de paret i quan tenia 13 anys ens vam difressar amb els amics i vam cremar un drap vermell i groc que a més d'un li faria recordar antics imperis en decadència. El Call Jueu, doncs, és un espai on molts hi fem vida i, per tant, uns carrerons que ens estimem.

Durant els darrers anys, però, el Call Jueu ha patit també un procés de massificació turística, d'anades i vingudes de persones d'arreu del món (darrerament, per exemple, procedents de Rússia) i paral·lelament ha vist com poc a poc s'instal·lava un discurs de positivització de tot allò referent al judaisme així com i, encara més preocupant, a l'Estat d'Israel. No és cap mentida, ni cap notícia nova que en els establiments on l'Ajuntament coparticipa i en locals privats de la zona s'hi poden trobar documents que fan defensa a ultrança de l'Estat d'Israel i que reprodueixen les lleis i la ideologia del sionisme actual. Unes idees que, com bé sabeu, es basen en la imposició d'un Estat jueu a la zona de la històrica Palestina. Unes idees que han portat a cometre un genocidi cultural, polític i humanitari dins d'un Estat dels considerats 'oficialment' democràtic i que dia rere dia provoca morts, misèria i pobresa als ciutadans palestins amb el silenci dels poders d'Occident.

Així és com, a ple segle XXI l'Ajuntament de Girona promou per activa i per passiva que a Girona la visita del Call Jueu esdevingui també un espai de propaganda d'una ideologia, el sionisme, que en les darreres dècades ha representat i representa l'odi, la discriminació i la repressió en termes absoluts. I ho fa, evidentment, amb l'argument de la relació històrica innegable que hi hagut entre el judaïsme i Catalunya. Tant és així que ja corren veus que aquesta promoció del món jueu (només similar a la que es pot fer del món cristià) i d'un Estat que no respecta els drets socials i polítics de bona part de la gent que hi viu es podria incrementar amb el nou govern municipal encapçalat per Convergència i Unió.

Tot plegat és, des del meu punt de vista preocupant. Tant els anteriors governs Tripartit com l'actual de Convergència s'han desentès del fet que a casa nostra i en espais coparticipats municipalment s'estigui oferint propaganda d'una ideologia discriminatòria i xenòfoba. Crec que és hora que la ciutadania de Girona digui prou. Cal que sortim al carrer, que els grups municipals presents al Ple apostin i facin de Girona una capital dels drets humans i que defensin els drets dels palestins i de les palestines a existir. Per què aquest no és un debat sobre turisme o de promoció econòmica com alguns ens volen fer creure. És un debat ideològic sobre model de ciutat i sobre la nostre projecció exterior com a comunitat de ciutadans

Finalment, m'agradaria saber per què la promoció econòmica de la ciutat es basa especialment amb el món jueu (recordem que el judaïsme és una religió en un estat laic) i no amb altres religions amb presència històrica a casa nostra? Per què no actuem com a capital i promovem el coneixement la cultura dels territoris amb qui històricament hem conformat una nació que avui en dia està dividida en dos Estats?. Acabo, de la mateixa manera que començava. El Call Jueu és preciós, cal difondre la seva presència i cal que visquem amb totes les seves petites genialitats. Ara bé, el que no podem permetre és que Girona es converteixi en una ciutat de propaganda de l'extermini israelià sobre Palestina.