a aquells qui mantenen la flama palestina al bell mig del Barri Vell
El Call Jueu de Girona, allà on vivia la gent que practicava el judaïsme a l'Edat Medieval, és un lloc que enamora. Carrerons estrets on perdre's, espais frescos a l'estiu i una calidesa subtil a l'hivern. Qui l'ha visitat sap de què parlo. De fet, el Call Jueu del Barri Vell de Girona té una màgia innegable que desprèn qualitat de vida. Allà hi vaig veure una de les primeres escenes sexuals de la meva vida i també allà m'hi vaig fer el primer petó, la primera pintada de paret i quan tenia 13 anys ens vam difressar amb els amics i vam cremar un drap vermell i groc que a més d'un li faria recordar antics imperis en decadència. El Call Jueu, doncs, és un espai on molts hi fem vida i, per tant, uns carrerons que ens estimem.
Durant els darrers anys, però, el Call Jueu ha patit també un procés de massificació turística, d'anades i vingudes de persones d'arreu del món (darrerament, per exemple, procedents de Rússia) i paral·lelament ha vist com poc a poc s'instal·lava un discurs de positivització de tot allò referent al judaisme així com i, encara més preocupant, a l'Estat d'Israel. No és cap mentida, ni cap notícia nova que en els establiments on l'Ajuntament coparticipa i en locals privats de la zona s'hi poden trobar documents que fan defensa a ultrança de l'Estat d'Israel i que reprodueixen les lleis i la ideologia del sionisme actual. Unes idees que, com bé sabeu, es basen en la imposició d'un Estat jueu a la zona de la històrica Palestina. Unes idees que han portat a cometre un genocidi cultural, polític i humanitari dins d'un Estat dels considerats 'oficialment' democràtic i que dia rere dia provoca morts, misèria i pobresa als ciutadans palestins amb el silenci dels poders d'Occident.
Així és com, a ple segle XXI l'Ajuntament de Girona promou per activa i per passiva que a Girona la visita del Call Jueu esdevingui també un espai de propaganda d'una ideologia, el sionisme, que en les darreres dècades ha representat i representa l'odi, la discriminació i la repressió en termes absoluts. I ho fa, evidentment, amb l'argument de la relació històrica innegable que hi hagut entre el judaïsme i Catalunya. Tant és així que ja corren veus que aquesta promoció del món jueu (només similar a la que es pot fer del món cristià) i d'un Estat que no respecta els drets socials i polítics de bona part de la gent que hi viu es podria incrementar amb el nou govern municipal encapçalat per Convergència i Unió.
Tot plegat és, des del meu punt de vista preocupant. Tant els anteriors governs Tripartit com l'actual de Convergència s'han desentès del fet que a casa nostra i en espais coparticipats municipalment s'estigui oferint propaganda d'una ideologia discriminatòria i xenòfoba. Crec que és hora que la ciutadania de Girona digui prou. Cal que sortim al carrer, que els grups municipals presents al Ple apostin i facin de Girona una capital dels drets humans i que defensin els drets dels palestins i de les palestines a existir. Per què aquest no és un debat sobre turisme o de promoció econòmica com alguns ens volen fer creure. És un debat ideològic sobre model de ciutat i sobre la nostre projecció exterior com a comunitat de ciutadans
Finalment, m'agradaria saber per què la promoció econòmica de la ciutat es basa especialment amb el món jueu (recordem que el judaïsme és una religió en un estat laic) i no amb altres religions amb presència històrica a casa nostra? Per què no actuem com a capital i promovem el coneixement la cultura dels territoris amb qui històricament hem conformat una nació que avui en dia està dividida en dos Estats?. Acabo, de la mateixa manera que començava. El Call Jueu és preciós, cal difondre la seva presència i cal que visquem amb totes les seves petites genialitats. Ara bé, el que no podem permetre és que Girona es converteixi en una ciutat de propaganda de l'extermini israelià sobre Palestina.
El Call Jueu de Girona, allà on vivia la gent que practicava el judaïsme a l'Edat Medieval, és un lloc que enamora. Carrerons estrets on perdre's, espais frescos a l'estiu i una calidesa subtil a l'hivern. Qui l'ha visitat sap de què parlo. De fet, el Call Jueu del Barri Vell de Girona té una màgia innegable que desprèn qualitat de vida. Allà hi vaig veure una de les primeres escenes sexuals de la meva vida i també allà m'hi vaig fer el primer petó, la primera pintada de paret i quan tenia 13 anys ens vam difressar amb els amics i vam cremar un drap vermell i groc que a més d'un li faria recordar antics imperis en decadència. El Call Jueu, doncs, és un espai on molts hi fem vida i, per tant, uns carrerons que ens estimem.
Durant els darrers anys, però, el Call Jueu ha patit també un procés de massificació turística, d'anades i vingudes de persones d'arreu del món (darrerament, per exemple, procedents de Rússia) i paral·lelament ha vist com poc a poc s'instal·lava un discurs de positivització de tot allò referent al judaisme així com i, encara més preocupant, a l'Estat d'Israel. No és cap mentida, ni cap notícia nova que en els establiments on l'Ajuntament coparticipa i en locals privats de la zona s'hi poden trobar documents que fan defensa a ultrança de l'Estat d'Israel i que reprodueixen les lleis i la ideologia del sionisme actual. Unes idees que, com bé sabeu, es basen en la imposició d'un Estat jueu a la zona de la històrica Palestina. Unes idees que han portat a cometre un genocidi cultural, polític i humanitari dins d'un Estat dels considerats 'oficialment' democràtic i que dia rere dia provoca morts, misèria i pobresa als ciutadans palestins amb el silenci dels poders d'Occident.
Així és com, a ple segle XXI l'Ajuntament de Girona promou per activa i per passiva que a Girona la visita del Call Jueu esdevingui també un espai de propaganda d'una ideologia, el sionisme, que en les darreres dècades ha representat i representa l'odi, la discriminació i la repressió en termes absoluts. I ho fa, evidentment, amb l'argument de la relació històrica innegable que hi hagut entre el judaïsme i Catalunya. Tant és així que ja corren veus que aquesta promoció del món jueu (només similar a la que es pot fer del món cristià) i d'un Estat que no respecta els drets socials i polítics de bona part de la gent que hi viu es podria incrementar amb el nou govern municipal encapçalat per Convergència i Unió.
Tot plegat és, des del meu punt de vista preocupant. Tant els anteriors governs Tripartit com l'actual de Convergència s'han desentès del fet que a casa nostra i en espais coparticipats municipalment s'estigui oferint propaganda d'una ideologia discriminatòria i xenòfoba. Crec que és hora que la ciutadania de Girona digui prou. Cal que sortim al carrer, que els grups municipals presents al Ple apostin i facin de Girona una capital dels drets humans i que defensin els drets dels palestins i de les palestines a existir. Per què aquest no és un debat sobre turisme o de promoció econòmica com alguns ens volen fer creure. És un debat ideològic sobre model de ciutat i sobre la nostre projecció exterior com a comunitat de ciutadans
Finalment, m'agradaria saber per què la promoció econòmica de la ciutat es basa especialment amb el món jueu (recordem que el judaïsme és una religió en un estat laic) i no amb altres religions amb presència històrica a casa nostra? Per què no actuem com a capital i promovem el coneixement la cultura dels territoris amb qui històricament hem conformat una nació que avui en dia està dividida en dos Estats?. Acabo, de la mateixa manera que començava. El Call Jueu és preciós, cal difondre la seva presència i cal que visquem amb totes les seves petites genialitats. Ara bé, el que no podem permetre és que Girona es converteixi en una ciutat de propaganda de l'extermini israelià sobre Palestina.
1 comentari:
Cert, Lluc, per tenir contents als turistes jueus s'ha arribat a nivells preocupants.
Em sembla molt bé que al Call jueu hi hagi espais dedicats a la cultura jueva, on s'expliqui la història d'aquest poble i la seva relació amb Girona, evidentment, però el que no pot ser és que ens colin propaganda sionista i que s'intentin esborrar les mostres de solidaritat amb Palestina del Call.
Joan
Publica un comentari a l'entrada