dilluns, 1 de desembre de 2008

l'atzar


Quins nervis,....torno a escriure al bloc. Avui m'he aixecat, he pensat en moltes de les coses que m'estan succeint en les darreres setmanes i m'he reafirmat en la importància que l'atzar té en les nostres vides, així que he arribat a la conclusió que, després d'uns mesos de pausa en el meu bloc, calia recuperar-lo i així també el fet d'escriure sobre allò que em succeix i tot allò que m'envolta. I és que en els últims temps, les meves ganes d'escriure s'havien quedat molt en la intimitat i de cara a algunes persones concretes a qui necessitava expressar-los sentiments, dubtes, passions, etc. Ara bé, sembla que alguna estranya força d'allò més atzarosa ha fet que les ganes d'escriure hagin sorgit de nou a la pell. Les raons podrien ser moltes, l'abandonament de projectes als quals he dedicat molt de temps i he deixat litres d'il·lusió en la meva vida, les vesprades de xerrada als padules, un viatge a Euskal Herria on he recordat les virtuts d'escriure i les ganes d'expressar el que un sent mitjançant un teclat (tant de bo fos una pluma), les ganes que en siset tregui el cap o simplement algun somriure que m'haureu dedicat i que m'agrada retenir.

En tot cas, el perquè aquest canvi ha succeït un dilluns d'inici de desembre, no hi ha dubte que només el sap l'atzar, aquell que fa que topis amb algú que no tens ganes de veure i acabis fent un cafè amb ell, aquell que fa que dues mirades es quedin fixades una en l'altra i es puguin transmetre allò que amb paraules els és impossible, el qui permet acabar anant de festa qualsevol nit en la qual ja visualitzaves únicament el llit,....en definitiva, l'atzar, segurament dels elements que més interessants fa la vida que tots plegats vivim.

A partir d'ara, doncs, aquells que tingueu temps i, sobretot, ganes de saber quines barbaritats i estranyeses sóc capaç de dir, doncs ja sabeu que l'atzar us portarà a visitar aquest espai. Participeu, critiqueu i disfriteu-lo tant com vulgueu.

Deixeu-me acabar, per avui, dedicant aquest espai de lliure expressió a les dues persones que la majoria ja sabeu. Tinc molt clar que gràcies a vosaltres sóc com sóc i escric com escric. El vent es va endur la vostra presència física, però la sentimental ni una allau de tempestes podria treure-me-la. Sia onte sia, un petó!

us estimo!

13 comentaris:

Vilalta ha dit...

doncs a partir d'ara estaré "al tanto" de quines barbaritats ets capaç d'escriure!

Salutacions des de Torà!!

ire ha dit...

eiii, una abraçada internacionalista des de Madrid!Et seguiré!

iukaidí ha dit...

bolingues!!!

roger b ha dit...

ben tornat!

molts ànims en aquesta nova etapa ;)

versosdesdelatrinxera ha dit...

Quin plaer! Obrir el teu bloc, una tarda de dilluns i veure que, sí... tornes a emplenar aquest espai amb farcells de paraules, certesa i raó. Quin plaer, saber-te altre cop actiu en aquest petit racó tant teu.

I la tornada no podia ser millor, fruit de l'atzar que sense ell i sense la immensitat del seu significat, tantes coses quedarien perdudes en la deriva – per allò de no saber-les classificar -.

Me n’alegro molt d’aquesta tornada, em mantindré a l’espera de la pròxima sorpresa.

Una abraçada

maite ha dit...

Feia temps que l'atzar em portava a aquest racó i fer una ullada, però sortia com havia entrat.
Es agradable veure que tornes a escriure per a tots els internautes afamats de paraules
Gràcies

mercè ha dit...

contenta de llegir-te llucu!dsd l'interior una abraçada!

qui sap si la tendresa ha dit...

L'atzar ha de ser, únicament, una consecució de fet causals, mai casuals, determinats per vertaders elements de poder; el temps, l'amistat i la matèria :)

Un plaer saber-te entre els blogs.

Una abraçada!
Cesk

Anònim ha dit...

La Bet ha dit...

estic descobrint com deixar-te un comentari? sí, crec que sí.

doncs si vas escriguent, ja nirem passant a fer-hi una ullada, no? des del facebook et podré escriure???? hehehehe t'ho dic per fer-te una mica de rabia hehehe

un peto molt fort. Ah! i si em dius un moment que puguis la teva adreça exacta potser rebràs notícies meves!

joliu ha dit...

Bell i Bon retorn. Jo farà dos mesos que he abandonat el meu "Cable d'auriculars" però ben aviat en reprendré la marxa.

salut!
Ferran Domènech-i-Auquer

budainside ha dit...

Ganes d'abraçar-te en persona i ja no queda res per poder-ho fer...però estic contenta de poder sentir-te a prop d'aquesta manera...mil petons lluqui!

Simmons ha dit...

Ben tornat, company!
Et recordo que tu, jo i una trentena de gamarusos més tenim un sopar pendent...

jordigasulla ha dit...

Per fi! ;)