dijous, 11 de desembre de 2008

de com enamorar-se d'un poeta




Estranya sensació la que estic tenint aquests dies després d'haver recuperat un poeta que tenia ben oblidat al fons de les lleixes. Vaig topar amb Joan Salvat-Papasseit quan acabava de fer 16 anys. Era a classe de literatura catalana amb la magnífica professora Rosa Maria Font i jo era el típic estudiant pelut i pseudorebel, amant de la literatura catalana, en part per ideologia política, però, segurament poc madur per comprendre-la en un sentit complert i rigorós. En aquell moment, vaig analitzar un dels poemes del llibre de 'La rosa als llavis' que ens entrava a la selectivitat. Si no m'equivoco es tractava de 'Si anessis lluny':

Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres

però amb el teu nom faria el meu camí.


Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.

Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.


Com podeu imaginar-vos, tot i que no em va deixar indiferent, l'adolescència va fer que per mi aquest poema no signifiqués gaire res més que unes boniques paraules recollides per un particular poeta que havia mort jove tot i tenir un excel·lent domini de la llengua, haver fet que la poesia catalana fes un pas endavant i haver defensat unes idees polítiques amb les quals jo em sentia i em sento identificat. De fet, l'altre aspecte que més recordo de Papasseit és el llibre que jo llegia,....eren les obres complertes que s'havien editat amb il·lustracions especials l'any 1962 i que el meu pare havia adquirit poc després. Les tapes del llibre, una micona gastades, reflectien un dibuix avantguardista.


Fa pocs dies, quasi vuit anys després, i després de netejar les lleixes de l'estudi de casa, vaig retrobar el llibre i em van venir unes ganes boges de llegir-lo . Vaig quedar esmaperdut, bocabadat i, fins i tot, esglaiat (vés qui ho diria, hehehe). Vaig estar unes bones hores, mirant, llegint, comprenent i emocionant-me amb el contingut de molts dels poemes que va escriure Salvat-Papasseit. Molts ja el deveu haver descobert o redescobert, però, jo, ho he fet en els darrers dies i, realment, estic molt feliç d'haver-ho fet. Si mai teniu una estona, d'aquelles tranquil·les, no dubteu en buscar les lleixes i trobar una mica de Papasseit que segur que no us decebrà,...ja ho veureu:

Divisa

Fem l'escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners

fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes

Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda:
el primer bes que se'ns doni als primers



Bon cap de setmana mainada!



2 comentaris:

versosdesdelatrinxera ha dit...

Saps... ser amant de la poesia i no tenir un llibre de Papasseit és la meva trista realitat. Jo passejo per les llibreries, m'enduc llibres i quan els he llegit els torno a deixar a la lleixa. I és que...no m'agraden els tempos de les biblioteques.

Ara que se que hi ha lleixes amb la poesia de Papasseit, potser algun dia et demano que me'n deixis algun.

Una abraçada :)

marta ha dit...

Malauradament, no ens el van fer llegir a català, però si ens haguessin obligat (quina paraula tan lletja) a llegir-lo, tristament no li hauria pres l'atenció que necessita !!

Tot i així, anys més tard, el vaig descobrir en una d'aquelles bibliografies que donava el diari del diumenge.

I vaja, esplèndid !!!
A mi m'agrada molt !!

i fa unes setmanes vaig descobrir aquest:
http://ca.wikisource.org/wiki/Les_gorges


Un petó ;)