dijous, 4 de desembre de 2008

de la hipocresia dels mitjans




Com bé sabreu, ahir al matí va explotar un bloc d'edificis de Gavà, al Baix Llobregat. Les víctimes del mal estat de les canonades de gas i aigua, segons he pogut veure avui al telenotícies, famílies d'ètnia gitana. Quan ho he vist no he pogut evitar recordar aquelles notícies de: dos joves marroquins (segurament nascuts aquí, encara que pels mitjans, marroquins per tota la vida) detinguts amb tres quilos de haixix, la de cinc ciutadans albanokosovars acusats de robatoris en xalets de l'Anoia o la de tres noies d'ètnia gitana que roben bolsos al metro. Segur que vosaltres també les heu sentit, no? Bé, doncs en el cas de l'explosió de Gavà, les víctimes eren simplement víctimes.

És que TV3 s'ha decidit a deixar d'incorporar adjectius que realment no importen en les informacions si els periodistes de 'la nostra' es creuen la màxima que tots i totes hauríem de ser ciutadans i catalans amb els mateixos drets i deures? O és que els adjectius d'ètnia, procedència i nació només compten en casos pejoratius per tal d'ajudar a fomentar la divisió, el classisme o el racisme? Segurament, si avui tornessin a robar la mansió dels joiers Tous com fa uns anys, la resposta seria prou clara,.....

Algun cop a la carrera de periodisme havíem discutit si la nacionalitat de la persona noticiable era prou important com per aparèixer i guanyar el combat de l'economia de l'espai. Alguns i algunes defensaven que sí. D'altres sempre ens hi vam i ens hi hem oposat ja que creiem que saber que el subjecte de la notícia és d'origen marroquí o català és tan important com saber si és ros o morè, té els ulls blaus o foscos i que, si la funció dels mitjans de comunicació i, especialment els públics, ha de ser fomentar determinats valors com la igualtat, la no discriminació i la justícia, els adjectius d'aquest tipus són totalment contraris.

Els mitjans de comunicació no seran ni han de pretendre ser mai objectius. Tanmateix el rigor i el treball del llenguatge per encaminar la societat cap a la justícia social sí que haurien de ser pilars de qualsevol mitjà català, romanès, canadenc, àrab, neozelandès,....o de la xina popular.

per cert,.....com que els blocs també han de tenir els seus espais més íntims us deixo un poema ben bonic del mestre Papasseit:

Canto la lluita

Cavaller d'un corser
qual crinera és de flames
só jo l'incendiari de mots d'adolescent
Blasmo els déus a ple vol:
l'arraulit bestiari
tem el fuet del meu cant!
I he maridat la lluna
(Però no dormo amb ella si el filisteu governa els meus domenys)

3 comentaris:

lasibilarodhia ha dit...

Me n'alegro de tornar-te a llegir! He trobat molt interessant el teu post, primer per la importància i les discusions que hem tingut sobre les famoses qüestions deontològiques que exposes i després per veure com s'ho salten a la torera a la primera de canvi. Molt bona observació! A vere si fem uns beures i comentem aquest esperat retorn! entre d'altres coses. Petons titi

Bel Zaballa ha dit...

Totalment d'acord. Recordo les classes de deontologia i penso de què serveixen si després s'ho passen pel forro. Patètic.

Lluki!! Que bé que hagis tornat per aquests móns. Tinc moltes ganes de veure't. Si algun dia baixes per Barcelona o pel Penedès, avisa'm, eh?

Una abraçada immensa! :)

Simmons ha dit...

Molt ben observat: si no tingues una finalitat política no ho dirien en cap dels casos o ho farien en ambdos.