solstici d'hivern

Fa prop de mig any escrivia en aquest mateix espai una apologia de l'estiu. Us convidava a aprofitar els espais de relació i de trobada que existeixen per aquells volts per enfortir llaços i lligams amb amics, companys i desconeguts i, així, traçar una xarxa que ens ajudés a avançar col·lectivament. Ara, sis mesos després, ja som a l'hivern. Gorros, bufandes, llums de tristor i hipocresia nadalenca omplen els carrers de les nostres viles. L'horitzó sembla que s'amaga darrere la boira i els somriures es fonen enmig del gel de la rutina.

Ei, però no ens desesparem!!!. L'hivern també té els seus espais d'escalfor. Cal que aprofitem les llars de foc, els radiadors i les estufes de butano per compartir els secrets més íntims, els moments de reflexió o les panxes plenes d'aquells que per aquestes dates es dediquen a imitar la criança de garrins. Cal no oblidar i, encara diria més, cal aprofitar la xocolata desfeta, els gots de garnatxa i de ratafia, les innocentades, les retrobades amb aquells que segueixen la dita de per nadal cada ovella al seu corral i, perquè no, els somriures que ens regalem cada jorn.

I és que sota els anoracs, les jaquetes i els mitjons de llana, encara que sembli mentida amb la foscor que envaeix el dia, hi continua havent vida i seguim sent els mateixos que quan anàvem nus per la platja. Si tenim la voluntat, l'humor i les ganes per gaudir dels altres, dels boscos pelats i de les muntanyes nevades, l'hivern pot arribar a superar a l'estiu. I no estic parlant de la imatge de la família feliç. Em refereixo a potenciar i a viure amb més energia aquells espais dels quals sabem que a la nostra vida n'hem tret profit durant aquestes setmanes. Vindria a ser una mena de carpe diem però sempre tenint en compte els que ens envolten i el futur que anhelem

En el meu cas, per exemple, ja us avanço que desitjo que arribi alguna sobretaula, l'akelarre de la Màquia, l'aniversari d'El Forn, l'excursió a la muntanya pertinent i les partides de botifarra una tarda avorridota. D'acord, potser això que us dic us sembla un sermó de Missa del Gall i un text plenament sobrer, però tingueu clar que res més lluny de la meva intenció. Simplement m'agrada pensar que un menjador d'un pis amb ambient pot arribar a tenir més màgia que una tarda en una cala de la Costa Brava a ple juliol, que la fred pot escalfar més que la calor o que hi hagut molts hiverns en els quals hem guanyat el combat. Bon solstici d'hivern i juntem-nos!