Cert. Aquests dies, com molts de vosaltres, m'he entaulat amb cosins, oncles i avis i àvies. Més enllà de repassar la situació política del moment, parlar sobre els que vindran, referir-nos als que ja no hi són i escoltar Manel, les trobades m'han servit per seguir reflexionant sobre com estem deixant perdre la cultura, la saviesa, l'amor, el coneixement popular, allò que col·loquialment en diríem: "el de tota la vida".
Alguns potser sou del parer que els éssers humans, així com les societats que construïm, evolucionem i que si perdem determinades paraules, maneres de fer, formes d'entendre la vida no passa gaire res perquè és un procés que s'ha anat repetint al llarg de la història. Segurament aquest opció relativista té una part no gens minsa de raó, tanmateix, per a mi, a vegades hem de d'observar cap on ens porta aquesta evolució i fer una autèntica balança sobre allò que guanyem i allò que perdem.
En aquest moment de la història,...guanyem WIFI, hi-tec, myspace, xats, connexions arreu del món, ciència i modificació genètica, al mateix temps que perdem unes formes de comprensió, d'entesa, de relacionar-se amb qui t'envolta, de coneixement de l'entorn, de les plantes, de com fer créixer vida, de com autogestionar-nos i sobreviure de forma autònoma, no creieu? Cada vegada som més dependents d'un seguit de coses que, ni molt menys, podrem controlar mai.
Així mateix, les meves àvies en els seus moments àlgids dels àpats ens explicaven com feien abans les coses, com es tractaven uns i altres, com aprenien i coneixien pam a pam la terra i la gent que formava la seva vida. I no us penseu que sóc d'aquests romàntics que creuen que fa 50 anys era un paradís,....simplement penso que caldria que tots plegats féssim un pensament i miréssim si orientem bé els coneixements, l'educació dels nostres fills, valoréssim què és important que coneguin aquells que encara estem creixent (hehehehe), i ens adonéssim que no podem deixar perdre tot allò que la generació de la guerra ens pot oferir.
Segurament aquesta tasca l'hauria de fer cadascú a casa seu i amb els que l'envolten. No crec que grans polítiques solucionin res en aquest camp. Simplement es tractaria que tots i totes féssim un gir intern per entendre com es vivia a la nostra terra abans de la globalització i el canvi tecnològic i intentéssim copsar aquelles coses, segurament moltes, que ens poden ser de profit per valorar i transformar el nostre entorn fins a l'objectiu d'alliberar-nos!
com bé m'escrivia el meu cosí en una nota d'un regal, "lluc, que el teu "Somni" d'una terra pròpia i autèntica no s'oblidi del més important: dels savis que hi van viure, com el teu pare, o d'aquesta gent gran que encara hi viu. Escolteu-los. Llavors actueu". Crec que no hi ha res més a dir: Escolteu-los. Llavors actueu.
Alguns potser sou del parer que els éssers humans, així com les societats que construïm, evolucionem i que si perdem determinades paraules, maneres de fer, formes d'entendre la vida no passa gaire res perquè és un procés que s'ha anat repetint al llarg de la història. Segurament aquest opció relativista té una part no gens minsa de raó, tanmateix, per a mi, a vegades hem de d'observar cap on ens porta aquesta evolució i fer una autèntica balança sobre allò que guanyem i allò que perdem.
En aquest moment de la història,...guanyem WIFI, hi-tec, myspace, xats, connexions arreu del món, ciència i modificació genètica, al mateix temps que perdem unes formes de comprensió, d'entesa, de relacionar-se amb qui t'envolta, de coneixement de l'entorn, de les plantes, de com fer créixer vida, de com autogestionar-nos i sobreviure de forma autònoma, no creieu? Cada vegada som més dependents d'un seguit de coses que, ni molt menys, podrem controlar mai.
Així mateix, les meves àvies en els seus moments àlgids dels àpats ens explicaven com feien abans les coses, com es tractaven uns i altres, com aprenien i coneixien pam a pam la terra i la gent que formava la seva vida. I no us penseu que sóc d'aquests romàntics que creuen que fa 50 anys era un paradís,....simplement penso que caldria que tots plegats féssim un pensament i miréssim si orientem bé els coneixements, l'educació dels nostres fills, valoréssim què és important que coneguin aquells que encara estem creixent (hehehehe), i ens adonéssim que no podem deixar perdre tot allò que la generació de la guerra ens pot oferir.
Segurament aquesta tasca l'hauria de fer cadascú a casa seu i amb els que l'envolten. No crec que grans polítiques solucionin res en aquest camp. Simplement es tractaria que tots i totes féssim un gir intern per entendre com es vivia a la nostra terra abans de la globalització i el canvi tecnològic i intentéssim copsar aquelles coses, segurament moltes, que ens poden ser de profit per valorar i transformar el nostre entorn fins a l'objectiu d'alliberar-nos!
com bé m'escrivia el meu cosí en una nota d'un regal, "lluc, que el teu "Somni" d'una terra pròpia i autèntica no s'oblidi del més important: dels savis que hi van viure, com el teu pare, o d'aquesta gent gran que encara hi viu. Escolteu-los. Llavors actueu". Crec que no hi ha res més a dir: Escolteu-los. Llavors actueu.
2 comentaris:
Quin comentari es deixa quan després de llegir tot el text, en silenci, simplement penses "sí senyor..."?
Res, que és un plaer llegir-te.
Salut! (i bon any!)
No puc evitar un somriure, quan faig el meu tour diari pels blogs, i trobo actualitzacions tan bones.
Va anar bé la festa?
Espero que sí....
mos veiem aviat, maco
muxu bat!
Publica un comentari a l'entrada