matí de crisi

Avui estic lent. Pocs reflexes. El turbio d'anit encara deu fer efecte. Surto al carrer després de tenir unes quantes discussions per les ciberesferes. Al carrer, el sol brilla i res sembla haver canviat respecte fa un any. Giro dues cantonades fins a l'estanc i topo amb dos amics de l'institut. Com jo i tants altres, estan sense una feina estable i fiable. Ens lamentem i els explico que emigro com els ocells que tenen intuicions i volen fins a anar a parar a uns aiguamolls on resguardar-se un temps. Ells, de moment, continuaran amb la prestació i amb la cerca d'un jornal per no haver de tornar a la seva llar d'infància que ja havien deixat amb orgull. Compro un segell i envio una carta a Llagostera. Camino fins al col·legi de les finques i els administradors. Entro a fer un tràmit per l'aparcament i el silenci okupa l'espai. Ningú. El negoci de les finques sembla desert. Marxo ràpid d'aquella mena d'àrea fantasgamòrica. Alço la mirada durant una estona i abans d'anar a la carnisseria i a la fruiteria m'adono que al meu carrer hi ha tres locals que han tancat en la darrera setmana. Tres. Un bar, una petita empresa d'audiovisuals i un centre bronzejador. Aquest darrer no em sap greu. Penso i torno a pensar. Finalment em decideixo anar a la carnisseria. Entro i és buida. L'aire que hi corre és trist. Només hi ha el dependent amb un somriure forçat. Em serveix i em descompta cinc cèntims tot dient 'perquè ets tu'. Recordo que era la segona vegada que anava a aquesta carnisseria...