Ring Ring, el despertador treu fum. M'aixeco amb la calma i la pausa de saber que aquell dia no tinc res especial que em pugui fer córrer amunt i avall. Camino lentament, a voltes només amb l'ull esquerre obert. El dret pren el seu temps. Creuo tot el passadís i, sense pensar encara en res, bec el got d'aigua que parcialment m'activa. Endollo la torradora i vaig cap el congelador on hi guardo pà de pagès per treure'n una llesca. La poso a fer-se cruixent. Mentrestant tallo un parell de tallets de formatge més aviat sec, un bon tros de fuet i, si m'he espavilat els dies anteriors, una mica de botifarra blanca, pernil dolç o salat. Agafo la tomata i la xuco sobre la torrada. Hi poso sal i oli (mai oli i sal). Agafo el plat on he estat preparant aquell magnífic àpat i m'assec a la taula de la cuina. El silenci m'ha acompanyat durant tota l'estona i així ho mantinc. Esplèndid. És l'anunci d'un gran dia.
5 comentaris:
quines ganes que em dones d'aixecar-me un dia tranquilament sense tenir res a fer i esmorzar molt i amb molt de temps i... ohh!
lluc, vull les fotos de l'excursió a rocacorva com la que tens aquí, podries dir-li a l'irene que me les passés que a mi no em fa cas...
un petó i fins demà al sobrequés!
ai!! la tomataaa !!!
aquí, a la frontera maresmenca en diem tomàquet, i no sóc de can fanga!!! (encara que ara visqui en territori xava)
;)
això d'un ull obert és una imatge molt gràciosa, i certa!
petó
:* senzillament, quin plaer!
una abraçada
Carai, m'has fet entrar una gana, és ben bé que aquests àpats només d'imaginar-te'ls evoquen una reguitzell de records impressionants...
Per cert, m'has fet pensar amb el poema del gran Estallés, El pimentó torrat...
Publica un comentari a l'entrada