a vegades m'agrada i és necessari ser explícit....
Avui sóc feliç. No ho puc negar. Ho sóc, però, fins que abandono el jo i miro cap a l'oest. Allà, els meus companys i companyes els tapen la boca, una vegada més. Ion, Maite, Hodeiertz, Laida, Galder, Oihana, Igor i tants altres, en dies de tristor i ràbia com el d'avui només us puc dir que des de la meva petita i finita vida teniu el meu suport: la meva boca per parlar, les meves mans per destrossar els barrots i els murs, les meves galtes per rebre cops de puny i els meus peus per córrer són simples eines que us vull oferir per tal de vèncer la foscor de l'Estat i de la mentida i brindar plegats per la llibertat que anhelem i que aconseguirem.
avui, demà i sempre, una abraçada forta, sincera i solidària des del cor dels Països Catalans! Borroka da bide bakarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada