divendres, 6 de febrer de 2009

quan pensen reaccionar?



No és nou. Cada setmana el món del periodisme m'escandalitza. Millor dit, em sulfura i em posa dels nervis. La dinàmica del periodisme actual és un sense sentit que no pot dur gaire enlloc. Fan falta nous projectes, noves idees i sobretot, ètica periodistica, sentit comú i abandonar la principal premisa que guia, avui en dia, la majoria de periodistes: trepitjar el del costat. Mirem els exemples més flagrants dels darrers dies?

Una setmana més, com si es tractés de jugar a la loteria, la policia espanyola deté onze persones al Raval de Barcelona. Som a dimarts. Les detencions es venen ràpidament com una nova operació dels que ells anomenen antiterrorisme. Els periodistes, encara més veloçment, s'ho empassen com un si fos un tocinillu de pastisseria. Hi afegeixen adjectius. Pretenen ser els que més coses saben sobre el tema i no dubten d'acusar els paquistanesos d'haver fet tres-centes mil malifetes. Al cap de poques hores, ja se sap que, altra vegada, de terrorisme res de res. El que hi ha és falsificació de documents. Dit d'una altra manera, DNI's, passaports i fulls d'impostos falsos. Moltes felicitats periodistes. Fa una setmana, us van colar el mateix gol i patapam,...ja hi tornem a ser. Però bé,...no ens quedem aquí. Ningú rectifica gaire. Petites notícies redueixen els fets explicats amb anterioritat. Ningú vol dir que s'ho ha empassat, que no ha contrastat fonts, que si ha actuat d'aquella manera és perquè els detinguts eren paquis i no autòctons, que ha actuat com una persona que tot just inicia la carrera,...

Grrrrr, deunidó, quins nervis que afloren. Bé, però és que l'altre tema, el de la vaga dels jutges és de jutjat de guàrdia i perdoneu la redundància. Resulta que un dels sectors més poderosos de l'Estat, el de la juridicatura, ha decidit fer una vaga per reivindicar x demandes. Molt bé, fins aquí, més enllà de la curiositat que aquells que més bé viuen facin vaga no hi ha gaire res a dir, no?. El problema ve quan ens fixem amb el tractament que fan els periodistes en comparació a altres situacions semblants. A veure, algú recorda la darrera vaga de l'ensenyament públic? o la de qualsevol fàbrica que deslocalitzen? Ja us refresco jo: les cròniques i les anàlisis, plenes de connotacions negatives tot oferint una imatge més aviat poc prestigiosa d'aquells que lluiten. Doncs bé, aquesta dinàmica informativa ha variat per la vaga de la juridicatura. Tenen enormes espais per explicar-se, els opinòlegs els comprenen i tot i no compartir les demandes, recorden els drets dels jutges a fer vaga, etc. Quina vergonya.

El cert és que si no estic treballant en algun mitjà és perquè estic a punt de marxar i perquè no hi ha feina, però, si mai acabo així, desitjo, anhelo i confio que no, només cal que em foteu un bon clatellot. Hi tindreu tot el dret, com, segons sembla, els jutges a fer vaga (els mestres i els operaris, no), i els periodistes a actuar a partir de criteris xenòfobs.