manel

Hi penses una nit al Casal. Els escoltes. Sempre són benvinguts. Llegeixes un llibre un diumenge a la tarda mentre jaus al sofà i et rasques el nas. Hi són. Fas l'amor apassionadament seguint el seu ritme. Cuines 80 grams d'arrós barrejats amb un gra d'all i un ou ja que tens la nevera buida. T'aixeques un dissabte amb el cap enterbolit i t'acompanyen el somriure de satisfacció i de descans. Les seves melodies continuen sonant a prop teu. Et trobes assegut sota un castanyer mil·lenari. La manilla d'espases encara no ha sortit i tens por que el rival tingui semifallo. Escrius un petit text per aquella persona, les olors de la qual et remouen la panxa. T'encens un cigarret mentre la cuina fa olor de cafè. Ara diuen allò tan esplèndid de 'provem d'encaixar en escenes boniques en ports de diumenge farcits de gavines'. Agafes el cotxe i condueixes un dia de pluja al bell mig de la ciutat. A casa, fan una barreja exitosa amb les dues espelmes lluents i els nostres cossos durant aquell sopar romàntic. De sobte, obres els ulls i te n'adones que amb quatre companys esteu sols cantant i dansant sense parar i són més de les dues. Cançó rere cançó, les escenes varien, la melodia no.