dijous, 23 d’abril de 2009

23 d'abril


És un dia celebrat. Dels que un no hi pot faltar. Un dia d'estranya barreja entre tradició, el perquè toca i un, sens dubte, perquè vull. És Sant Jordi. Moments de somriures, roses i llibres. Instants d'ebullició i efervescència pels carrers, la Rambla i la plaça on se situen aquells qui vull. Records de cassolades, cercaviles i crits d'alegria i protesta. Somnis de ser-hi present. Retorns a tals bells presents que amb ella m'hi vaig fer. Projeccions del que m'agradaria que pogués ser en el futur. Voluntats de transforma-lo en allò que l'imagino, mantenint les actuals perfeccions i millorant-ne els múltiples defectes. Veient com ella espera el meu retard amb una rosa entre mans. Observant com al carrer la gent infla els pulmons i expressa les reivindicacions que primer li passen pel cap. Concloent que els somriures prenen els racons. I tot, enmig d'una terra feta i moldejada entre tots i totes, lliure de cadenes, presonera de la voluntat popular. Bon Sant Jordi.


i un poema clàssic versionat.....