És ben d’hora al matí. Ell, ple de somnis, baixa del tren mentre la boira pren la ciutat. La boira li recorda el rierol que passa prop de casa seva. La boira li recorda aquells instants en els quals pensa en els que no hi són, en els que arriben i en els que perviuen i perviuran amb ell. Són aquelles estones de plenitud interior, de coneixença, d’enfortiment personal. La boira el recomforta. La boira el reforça en el propis projectes. Camina. Projecta el que vol i s’omple d’energies per poder continuar amb pas ferm. La boira el fa creure en els somnis i en allò que tt esdevé si un creu que serà. Poc a poc troba els espais que cerca sense oblidar aquell sarró que l’acompanya allà on va. Diuen que són els somnis entre boires on també existeix el sol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada