diumenge, 5 d’abril de 2009

siset

Vora la mitjanit, m'assec al sofà. Aquell on unes hores abans m'havia topat amb el meu germà quan tot plegat començava. Penso en com un dia pot esdevenir tan màgic. Apilo els sentiments que m'han aflorat, la seva intensitat. Res és com m'havia imaginat. Tot plegat és més del que havia projectat en els meus somnis. Reconec que em fa certa ràbia no haver trobat encara les paraules exactes per descriure-ho però vull expressar-me. Observar-lo cinc segons en silenci quan ja estàvem quasi sols en aquell racó defineix alegria, felicitat, plenitud. El que deuen sentir els teus pares és inabastable pels que som verges en paternitat. Es tracta d'un altre estadi. Tanmateix, no hi ha dubte que ara enfilaré el llit creient més que mai que l'utopia és realitzable, que aconseguirem la llibertat i que brindarem per tu, pels que no hi són i perquè el teu futur, el nostre, sigui el que anhelem. Això sí, a tu, siset, abans d'aclucar els ulls t'explicaré un conte. Som-hi? Bona nit!

7 comentaris:

maria freixas ha dit...

ohhhh MOltes FElicicitas tiet!!!
un petonàs i la Benvinguda a en Siset!!!

maria garcia ha dit...

Per molts anys senyoooor!

Petons!

versosdesdelatrinxera ha dit...

Preciós!

Moltes felicitats!

En Siset, ara, anirà descobrint la sort que ha tingut amb un Oncle com tu! Aquest conte, el primer somriure i quan et cliqui l'ull... voldrem saber-ne més! :)

Un petonarro!

Anònim ha dit...

Felicitats !
en sales

Nuri ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nuri ha dit...

uueeei!
encara que la lluna m'ha fallat, et felicito pel teu nou títol de TIET.

Salut i vés-hi posant paciència, que et tocarà més d'un cop fer de cangur.

T'ho diu una Tieta amb experiència.

Arina ha dit...

Quin text més bonic, i és que bonic seria la paraula, així doncs enorabona noi! A veure quan ens veiem, ja saps que estas convidat a valència quan vulguis!