siset

Vora la mitjanit, m'assec al sofà. Aquell on unes hores abans m'havia topat amb el meu germà quan tot plegat començava. Penso en com un dia pot esdevenir tan màgic. Apilo els sentiments que m'han aflorat, la seva intensitat. Res és com m'havia imaginat. Tot plegat és més del que havia projectat en els meus somnis. Reconec que em fa certa ràbia no haver trobat encara les paraules exactes per descriure-ho però vull expressar-me. Observar-lo cinc segons en silenci quan ja estàvem quasi sols en aquell racó defineix alegria, felicitat, plenitud. El que deuen sentir els teus pares és inabastable pels que som verges en paternitat. Es tracta d'un altre estadi. Tanmateix, no hi ha dubte que ara enfilaré el llit creient més que mai que l'utopia és realitzable, que aconseguirem la llibertat i que brindarem per tu, pels que no hi són i perquè el teu futur, el nostre, sigui el que anhelem. Això sí, a tu, siset, abans d'aclucar els ulls t'explicaré un conte. Som-hi? Bona nit!