Si almenys pogués passejar amb tu vora el llac que tot just ahir vaig descobrir enmig d’unes belles muntanyes. Si almenys em dediquessis unes paraules ben pensades amanides d’amor i afecte com tu sempre vas fer. Si almenys anéssim a un concert junts d’en Lluís. Si almenys em visitesis una volta després de volar tot aquests anys. Si almenys em preparessis una rebuda de divendres a la nit entremig de somriures, noves i escudella. Si almenys em fessis aquell petó de bona nit. Si almenys m’inflessis de força i energia per superar les injustícies. Si almenys t’enfadessis amb mi. Si almenys em portessis al mar. Si almenys et pogués regalar una rosa per Sant Jordi. Si almenys notés com m'agafes la mà. Si almenys fos tant valent i fort com tu. Si almenys poguéssim fer realitat alguna conversa de somni....tot seria diferent, bonic i senzill. Mentre això no sigui així sempre ens quedarà l’amor conegut, l’estima única, el saber-te dins meu. Bona nit m.
2 comentaris:
Ei Lluc! M'he passejat atzarosament pel teu bloc i com sempre hi he trobat escrits interessants i ben redactats. Tot un plaer. Només volia deixar-t'ho escrit, desitjar-te sort en les teves aventures i esperar que ben aviat tornem a tenir-te entre nosaltres, a la primera línia del front, en el combat diari per la Catalunya i la llibertat, que com bé saps són una mateixa cosa.
Endavant!
que bonic lluc, passo quan puc, i m'agrada molt saber de tu!
així doncs, de cares als pròxims mesos agafarem l'avió per venir-te a veure que de temps en tenim, però abans ens veiem a viladamat!
una abraçada des de girona!
Publica un comentari a l'entrada