divendres, 17 de juliol de 2009

per una tarda d'hivern a ple estiu

Mans

Sigues el meu coixi mentre la nit s'enfila
pels rostos de l'hivern.
Acompanya el meu son fins que la llum germini
als ulls del finestro
Vetlla'm el pensament, tu que vas vencer les ombres,
tu que portes als dits les ales dels meus somnis
i el pes del meu silenci al vidre de les mans

Rosa Font, Des de l'arrel


1 comentari:

polar ha dit...

i somriure algun vespre...

:)