dissabte, 4 de juliol de 2009

de somnis i somriures


Com si fossin cosines germanes les paraules somnis i somriures tenen una aparença similar. Ara bé com tots sabem, l’aparença deixa de ser un aspecte important quan un descobreix que la bellesa de la similitud de les dues rau en el fet que els somnis ens encaminen inevitablement als somriures. Fins i tot aquells que anomenem malsons moltes vegades ens fan obrir lleugerament la boca i deixar anar una petita alenada d’aire tot just després de llevar-nos. Tenir somnis no deixa de ser una experiència innovadora, bonica i viva. Quan t’imagines aquella terra lliure de cadenes plena de germanor, convivència, treball, rauxa i amistat, quan aquells que ja no hi són apareixen per viure anècdotes i moments intrascendents amb tu, quan aconsegueixes tirar enrere al temps i arreglar tot allò que has espatllat i que t’ha donat l’experiència de la qual beus encara avui o, sens dubte, quan vius aquella història d’amor, extremadament i potser excessivament romàntica que ni tan sols t’havies arribat a plantejar mai.

Els somnis ens fan somriure i els somriures ens fa viure. De moment, mentre espero enfilar el camí del llit desitjant que la meva ment voli lliure, sense perjudicis, sense pors però també amb perjudicis i amb pors, alço la copa de vi i brindo pels somnis i perquè no ens els arrebatin mai. Pels somnis i pels somriures, ens trobem en ells aquesta nit plujosa d’estiu.


1 comentari:

maria freixas ha dit...

a mi els somnis que m'agraden més són aquells que fins i tot despert et queden gravats com segells al front i no saps perquè van més enllà de la inconsciència imaginària....

dilluns veuré al teu germà en una xerrada per la núria p.

besets plens de sol!!!