too much flow

Devia ser un fruit de l'atzar. En aquella ocasió, però, no fou trist. Un vespre càlid a la metròpoli, una certa conya per trobar-se els revolucionaris del 84 i tres fotografies penjades en una nevera d'un pis d'estudiants. Així començà una història d'amor entre tres amics ara fa més de dos anys. Eren joves en tot. Avui ho són una mica menys en quasi tot. La trobada, com ja he dit, va ser quasi fortuïta. Els resultats de la mateixa, en canvi, van ser extraodinaris, entranyables i permanents. Més enllà de si el tres és un número màgic, el xiquet de castelló, el noiet d'Igualada i el mosso de Girona van crear una bonica aliança.

La fórmula? Vespres de terrasseta al barri tot fent cervesetes, saber-se iguals, estimar-se, nits de gresca al Montseny, Euskal Herria o dins la mateixa metròpoli, riure l'un de l'altre i saber-se propers, a cop de missatge. Poc a poc, com qui forja el ferro, aquelles tres bestioles han bastit una amistat que a cops de pinxo de tortilla i xumets de licord verd s'ha transformat en un ens amb vida pròpia, en denominació d'origen. L'espai, l'amistat, és lluny de les convencions socials, del dia a dia. És un clima de llibertat, somriures i sobretot, de despreocupacions. Com si d'una càpsula es tractés, els tres amics s'instal·len en una situació de calma i serenor que els permet alliberar-se de tensions. Similar a un petit però intens orgasme, el too much flow, és l'atzar d'una trobada barrejada amb tres cors immensos i un rajolí de llimona! Un combinat que ni el temps ni la geografia es podran endur. Sempre quedarà el flow, el matriarcat, els xuxos, els loosers, el patxaran, el barito, i tot el que quedi per somriure. S'estimen.