dimecres, 11 de març de 2009

plaer (4) / neguit (1)




Et despertes. El cap i la panxa et renyen. "Ahir et vas passar" diuen. Tu intentes evitar els crits i les males cares i emprens el camí direcció la plana més bonica del país. Gires a Ventalló i l'observes plena, en el seu tot. Enganxes un dia de primavera, a l'horitzó s'hi observa un mar en calma mentre un aire prou fresc impacta en la teva cara encara mig adormida. T'atures tot just arribar al teu destí. Aquell dia, un estrany sentiment evita que vagis on t'esperen. Prefereixes fer un viatge. Una passejada, per començar. Voltes els pocs carrers del poble. Segueixen prou iguals que com els recordaves dels estius anant en bicicleta, corrent o fent les primeres trapellades. Penses. De sobte et fas una cigarreta. El vent segueix donant un aire de calma. Arribes fins al final del poble, allà on les cançons neixen, i decideixes que aquell dia és per tu, únicament per tu. Et tornes egoista i et vols dedicar una estona i ho fas. Preocupat i alliberat alhora, dones mitja volta i tornes a l'auto. Engegues i rumb al més enllà. Evites les aglomeracions. Recorres els pobles més petits de la comarca fins arribar a la desembocadura de l'eix hidràulic. Allà decideixes tombar-te a la sorra d'una platja immensa. Et descalces per imitació de les pel·lícules. Et treus els mitjons esparracats i segueixes immers en els pensaments mentre el mar t'acompanya amb un brogit constant. Desitges que aquell dia no s'acabi. De nou, et deixes prendre per la nicotina. Saps que res més et pot fer mal. De sobte t'adorms. Somnies meravelles poc probables i et despertes enfadat i amb aquella fredor que tan empipa dins el cos.


Marxes corrent, amb la impotència que fa dies que t'acompanya a flor de pell. Al cotxe, t'acompanyen melodies suaus, res de fressa. Continues. Enfiles la carretera direcció a Rodes. Fas ulls clucs a la simbologia cristiana i t'enfiles amb alguna herba entre les dents cap a la torre. És mitja tarda. La plana llueix tal com és. Lluny del que havia sigut la veus menys bonica del que era fa temps. "Una metàfora? una coincidència?" penses. Mires amunt i avall. Reconeixes els pobles, els accidents geogràfics. T'asseus en una roca que no és del tot còmode, però t'és igual. Vols calma i allà la trobes. Fa estona que has apagat el mòbil i t'imagines que la gent et busca. És el teu dia. Reflexiones que des de Ventalló no somrius, t'aixeques i baixes corrent buscant el risc i l'adrenalina. Ni en aquesta ocasió, reacciones. Puges a l'auto i marxes ràpid d'allà buscant el refugi. Creues la plana altre cop en un altre sentit fins arribar en un extrem de la comarca. Aparques el cotxe i prens el sender amunt. Saps que hi ha un refugi just a sota del pic. És capvespre però el camí no té pèrdua així que gairebé ni et fixes en el recorregut. És lluna nova i fas els darrers passos a les palpentes. Ho aconsegueixes. Fas un petit foc per escalfar-te i entones el Fent camí. A poc a poc tanques els ulls. I demà? Qui sap, conclous,...