àguila

Recorria un petit bocí del país. Si no em falla el cap devia ser a les proximitats del Cadí. De sobte, va alçar el cap i va observar una figura preciosa rodejant les muntanyes i els prats de la zona. Era un dia d'hivern, clar, esplèndid. Ella, aquella figura preciosa, captivadora, havia sortit del niu i havia emprès un vol de llibertat. Com si el món estigués encara per descobrir, l'au mirava amb constància i harmonia tot el que la rodejava per escollir quina seria la propera empresa i el següent divertiment amb el qual poder omplir el cos de sentiments. Mentrestant, des d'arran de terra, ell l'admirava. Li agradaria poder compartir aquell viatge. El desig de poder teixir vols paral·lels el captivava però sabia que a ella li pertocava viure en solitud per així tastar les experiències que la portarien a ser una au quasi perfecta. La memòria i la saviesa se sumarien a la bellesa, un còctel preciós. Ell, un mascle d'una espècie menys espectacular, algun dia també emprendria el vol. Tot i això, continuava captivat per aquella au majestuosa que només amb una mirada i un moviment d'ales deixava embadalit a qui la mirés. Els minuts anaven passant i aquell bé de la naturalesa anava apareixent i desapareixent. Feia incursions. Saltava d'en vall a vall mentre ell s'anava preparant per teixir el seu propi viatge. Ja ho tenia clar. L'àguila, bonica i inabastable, deixava olors i records en aquell cel. Segurament deu ser un estel, pensava ell. Així, segur de tenir una protecció durant el seu vol, convençut, somrient i feliç va començar a moure les ales i es va aixecar lentament, amb parsimònia, sense presses i va volar i volar i volar....