divendres, 4 de desembre de 2009

nacio cultural?

perdoneu les faltes...

Avui sentia el senyor Gregorio Peces Barba dient que Catalunya es una nacio cultural. Perdoneu que rigui, pero una persona amb una mica de coneixement del tema sap que el terme nacio cultural no te cap mena de sentit ni referent teoric. Si em poses a discutir-ho, segurament faria un post tant avorrit que ningu se'l miraria. Aixi que, ja que just avui llegia una descripcio del terme nacio feta per Pierre Vilar al diari Egin fa uns anys, he decidit compartir-la perque crec que s'adiu molt mes al que son els Paisos Catalans o qualsevol altre nacio del mon.

"Una nacio no es un objecte acabat, una figura estereotipada, una imatge definitiva. Tanmateix, no es tampoc un no-ser, una realitat per crear. Jo la compararia amb un bloc de marbre sene el qual l'obra de l'autor no existiria. Pero l'obra, en la seva perfeccio, en la seva bellesa definitiva, no seria res sense el treball de l'escultor, que es, en aquesta comparacio, el poble".

1 comentari:

Dídac López ha dit...

El concepte de "nació cultural" en el sentit que afirma Peces Barba, entronca amb el de "nacionalitat" que va colar el recentment traspassat Jordi Solé Tura a la Constitució Espanyola. Em sembla que ja Engels jugava amb el concepte de "nacionalitat" per assignar-lo a nacions com la bretona, que no havien desenvolupat un estat des del qual fer la guitza a les nacions veïnes. Andreu Nin resumia magistralment com aquesta noció fonamentà el tractament de la problemàtica nacional per part de la socialdemocràcia austríaca de principis del segle XX. Encara després es va reformular en la teoria nacionalitària de Stalin i d'allà passa a Solé Tura i a Peces Barba. Si Catalunya (Països Catalans) és una nació cultural, què és Espanya (estat espanyol)? Una nació geogràfica? Una nació política? I Europa (Unió Europea)? Espanya (estat espanyol) i Europa (Unió Europea) no són nacions, entre d'altres coses, perquè no són una comunitat lingüística que comparteix un mateix territori. En la UE les diverses nacions entren en equilibri perquè la més gran (l'alemanya) no és pas més nombrosa que el conjunt de la resta. En Espanya (estat espanyol) la cosa és dramàticament diferent. Uns són la nació política i els altres són la faramalla folclòrica perifèrica. Portugal impugna tot el seu discurs.