dimarts, 15 de desembre de 2009

i la pluja va dir prou

Era un dimecres qualsevol. Ell sortia de la universitat per anar al bar de trobada. Es va demanar la cervesa de rigor i va començar a xerrar pels descosits com a voltes fa. De sobte, va arribar el seu amic amb una nouvinguda. L'escena va esdevenir sense cap sobresalt ni novetat. Van apurar la nit i cadascú va fer camí a casa seu. Eren dies de fred i pluja, però ja s'hi havien acostumat. De fet, això poc importava en aquells carrers humits i foscos.

Els dies van passar ràpidament. Un recollia les caixes, l'altre romania treballant davant de l'ordinador i ella s'adaptava al nou ambient. Van venir estones de cafès en pubs de la plaça de l'herba, tès al centre social del bosc i convivències en els habitatges dels coneguts i conegudes. Començaven els somriures, les mirades i les bones estones.

Era dissabte. Ell va anar a veure un partit de l'esport nacional i tot seguit es va decidir a seguir la marxa en una festa de disfresses. La nit va passar sense pressa, però animada. Els galls començaven a cantar quan es van decidir a començar les danses i a partir de llavors sense que ells en fossin conscients tot va canviar. Es van moure sense parar hores i hores. Van ballar tot el que la música i el cos els oferia. Tot i saber que tot té el seu final, no volien que aquella nit de riures i passos s'acabés. Tanmateix, quan el sol sortia, van passejar tranquil·lament i es van dir un tendre fins aviat.

Passaren poques llunes abans que el sol sortís enmig d'aquells dies de pluja. Sense buscar res. Sense ser-ne conscients, la ciutat va prendre una llum diferent. Els instants, els camins i els cafès van agafar un color ple de vida i així van viure aquells dies. A vegades, el temps, la llum i les estones no es poden controlar ni preveure. Els ritmes flueixen i les persones es deixen anar. La ciutat es va transformar en felicitat i en energia. Tot es va capgirar. en somriures. Quina sort, es comentava.

El futur només el podrà dictar el present de cada dia. Tot i això, fins aquell moment, els ulls seguiran brillant mentre vegin aquells carrers, la seva llum i aquella figura.