i surts a passejar

Fa dies que vas amunt i avall. El cap i el cor et bullen per moltes coses. Trobes a faltar alguns somriures. Mentrestant els carrers s'engalanen amb l'excusa del consum i el Nadal. Sense voler-ho, penses en els que ja no hi són, amb els que et van regalar la infància, però intentes no fer-t'hi mal. És un pensament agradable, sens dubte! Tot seguit, amb un cert cansament acumulat decideixes sortir als carrers de la teva ciutat per fer encàrrecs i respirar l'ambient de poble que, a vegades, trobes a faltar allà a les gèlides terres.

Surts de casa i ja perceps que aquell dia no pot ser indiferent per ningú. Passejo, sol, tranquil, sense cap més pressa que la que jo m'imposo. Com si les circumstàncies busquessin regalar-te estones, comences a trobar gent sense parar. Amb tots ells hi dediques tres, quatre, deu minuts. Tens converses que alguns definirien com a tòpiques, però en totes hi trobes aquell punt d'interessant i graciós. T'agrada poder gaudir d'un dia així. Et retrobes amb velles i belles amistats i t'expliques les anècdotes més estúpides o recordes alguns moments compartits. El dia passa i arriba al vespre. El que ve a partir d'ara ja ningú ho pot saber exactament, però en tot cas tens un bon regust de boca d'haver pogut gaudir de vida de carrer, poble o dit d'una altra manera: de qualitat de vida!

i una cançó increïble