un esperit reconstituent

T'aixeques del sofà. Hi has dormit, hi has fet el cafè i fins i tot has discutit sobre tot el món que ens envolta. Has gaudit amb els que t'acompanyen per aquestes dates i et decideixes a anar cap el punt de reunió del poble. El dia ha estat positiu tot i tenir alguna que altra mala noticia. És llavors, només arribar al local social, quan tot canvia. Et trobes amb ells i elles, el jovent del poble que s'esmera en fer activitats per la gent sense cap altra satisfacció que el simple fet de conviure plegats en aquest projecte. Rius, beus els teus cubes lliures, fas bromes, els escoltes i frueixes d'aquell esperit reconstituent. A la sala sembla que les preocupacions han fugit fa un bon temps. Ells i elles viuen un present que, tot i que potser té parts fictícies, és sens dubte revitalitzant. Oblides preocupacions i et llences a passar unes hores desprecocupat. Balles com quan tenies 15 anys. Et retrobes amb gent que veus poques vegades però que sempre et guarden un somriure i una broma sense retreure't el teu silenci estranger. És llavors quan t'adones que ser de poble és sens dubte especial, fructífer i preciós. Sens dubte, tothom té els seus problemes, però la simplicitat fa que, a vegades, tot sigui més senzill i agradable. Per ells i elles van aquestes paraules.

i un dels moments més impressionants que he viscut aquest 2009. Jo sóc un d'aquests de la massa,....quina suada,...