i si un trist atzar

...m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tan he estimat, si guanyem el combat. Bloc d'en Lluc Salellas i Vilar

dimecres, 23 de desembre del 2009

polite

Ezin ahaztu oroitzapenak, ezin galdu itxaropena
Posted by Lluc Salellas i Vilar en 16:40
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Ha posat el dit a la llaga

  • Països Catalans ara sí que toca!
    Publicat a Tribuna.cat el 18 de gener de 2013 És conegut que el procés d'alliberament nacional català, que fa molts anys que diverse...
  • salvem el mot democràcia
    Ei!!! estic deprimit perquè he escrit un article dues vegades i se m'ha borrat ambdos cops a última hora. Quina ràbia de dia de Sant Jor...
  • No sempre és senzill escriure
    No sempre és senzill escriure. O això crec. A vegades passes dies que no et surten les idees, que no trobes el moment, que no vius tant inte...

Gent que té paciència

Qui sóc?

Lluc Salellas i Vilar
Girona amb arrels a l'Empordà, Països Catalans
Lluc Salellas Vilar (Girona, 1984). Llicenciat en Ciències Polítiques i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i MSC Nationalism Studies by University of Edinburgh. Actualment treballo en l'equip de comunicació d'Òmnium Cultural. Des de ben jove m'he implicat en la societat civil organitzada a través de l'escoltisme (AEiG Sant Narcís) d'organitzacions estudiantils (PRES, Assemblea d'Estudiants i SEPC), de centres socials (La Ferralla, La Màquia i El Casal Independentista El Forn), de moviments veïnals i de múltiples plataformes pels drets socials i la preservació del territori. Actualment formo part de la CUP de Girona, del Casal Independentista El Forn, de l'Associació de Veïns de l'Eixample, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i estic produint un documental sobre la figura de l'advocat i activista Sebastià Salellas. I si un trist atzar m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tan he estimat, si guanyem el combat.
Visualitza el meu perfil complet

Arxiu del blog

  • ►  2013 (7)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de febrer (4)
  • ►  2012 (15)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (6)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (1)
  • ►  2011 (23)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (5)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2010 (35)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (5)
    • ►  d’octubre (5)
    • ►  de setembre (5)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (2)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (6)
    • ►  de gener (3)
  • ▼  2009 (125)
    • ▼  de desembre (9)
      • la roca màgica
      • un esperit reconstituent
      • i surts a passejar
      • polite
      • el caganer
      • i la pluja va dir prou
      • 13D
      • que tinguem sort
      • nacio cultural?
    • ►  de novembre (12)
    • ►  d’octubre (11)
    • ►  de setembre (9)
    • ►  d’agost (12)
    • ►  de juliol (9)
    • ►  de juny (10)
    • ►  de maig (11)
    • ►  d’abril (11)
    • ►  de març (14)
    • ►  de febrer (10)
    • ►  de gener (7)
  • ►  2008 (11)
    • ►  de desembre (8)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2007 (47)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’octubre (4)
    • ►  de setembre (3)
    • ►  d’agost (3)
    • ►  de juliol (5)
    • ►  de juny (12)
    • ►  de maig (10)
    • ►  d’abril (8)
Tema Eteri. Amb la tecnologia de Blogger.