dimecres, 30 de desembre de 2009

la roca màgica

Era una nit curiosa. Lluny de glaçar, veure estrelles i tremolar de fred, ens vam trobar a la roca acompanyats d'un vent calent, núvols, i jaqueteta curta. Havia estat el retrobament amb aquell indret que tantes històries ha acollit després de mesos d'imaginar-me'l. La nit no va tenir res més d'especial que la retroballa interna amb la roca màgica. La vaig gaudir per tots els costats. Vaig seure amb ella, la vaig palpar i fins i tot, tots junts vam cantar en el seu nom a les estrelles. Rodejats per begudes de la terra, els personatges contemplaven la bonica estampa de muntanyes, vegetacions i valls que marquen una manera de ser molt determinada dins la geografia catalana. La roca màgica no és només un indret des d'on gaudir de la natura i de la forma de ser dels teus companys i companyes, és també un espai des d'on comprendre la idosincràcia gironina. Amb ella, podem entendre orgulls, sentits de l'humor i somriures que són i seran només i per sempre nostres.


1 comentari:

Elna ha dit...

Tots/es tenim una roca on somiar desperts/es. I si a sobre és a l'Alt Empordà pots estar segur/a que estàs en una de les millors roques del món :) El què donaria per estar a la "meva roca" en un vespre com el d'avui, veient quasi nevar davant del mar...