dimarts, 15 de desembre de 2009

13D

Diumenge a la nit vaig començar a escriure una petita crònica sobre la jornada del 13D. Havia estat voltant per diversos pobles de les comarques nord-orientals del país i el cert és que estava captivat per tot el que havia passat aquell dia. L'ambient, la il·lusió, les ganes, la passió, la consciència, el saber-nos amb raó i futur, el guanyarem. Finalment, però, vaig preferir deixar passar les hores per intentar ser una mica més reflexiu.

Posteriorment han vingut les declaracions ridícules de quatre que es creuen amb la veu de representar milers de catalans i catalanes tot i sabent que nosaltres hem demostrat amb els anys que ens representem molt millor sense ells. Prefereixo no parlar de Tenes, Mores i Bertrans perquè simplement no són més que agents mediàtics que no han sàpigut conduir la projecció pública necessària d'un moviment social que ha erigit amb força en els darrers mesos.

En canvi, considero molt més interessant recordar la feina i l'esforç de milers de persones que tot i la fred, l'edat, la precarietat de mitjans,... van sortir al carrer per fer un petit acte de desobediència i de reafirmació com a poble. És evident que la participació podria haver estat més abundant, però cal reconèixer que moure tot plegat en tant poc temps és una feina no gens senzilla. Crec que, el més important remarcar és com en aquests mesos, la consulta ha estat capaç de fer tornar gent a treballar en el marc de l'autodeterminació i de la solidaritat.

No podem posar data per la independència perquè ens queden moltes coses a aconseguir amb ella i molta lluita per desenvolupar, però sens dubte, diumenge va ser una demostració de força que, com sempre, ha estat més valorada pels mitjans més enllà de l'Estat que no pas pels media espanyols o catalans! Ara, com sempre, ens queda continuar amb les consultes, aconseguir estructurar el moviment de la forma menys burocratitzada possible, no deixar perder la flama i caminar cap els objectius que ens marquem en el marc de la independencia i el socialisme dels països catalans! Segur que abans que decideixi tancar aquest espai, podré tornar a escriure, llavors sí, de forma plenament lliure!

salut

(una mica d'arenga sempre escalfa el cos)