Feia dies que no t'aixecaves tan aviat. Ha sonat el despertador, has sortit al carrer i has completat tot allò que t'havies exigit el dia anterior. Tornes a casa. Al carrer plou lleugerament, potser recordant que d'aquí a dos dies te'n vas cap a terres humides i boniques. Tens feina a fer davant de la computadora, però per una estranya sensació decideixes que és millor tancar-te a l'habitació, fer endreça i tornar a llegir tots aquells records que rescates anònimament una vegada a l'any. Ho fas.
Com era d'esperar, no pots evitar plors, moments de debilitat i de qüestionament de tot el que t'envolta. Reflexiones, penses i cerques sentit a tot allò que estàs fent. Al mateix temps, però, recuperes petites notes i paperots que et provoquen exactament el contrari: somriures, felicitat, energia, vitalitat. Una estranya dicotomia entra dins teu. Sense voler, acabes donant un minut a la tristesa i un a la felicitat. És que tots tenim dues cares? O potser és que senzillament la tristesa i la felicitat, l'esperança i el pessimisme, el somriure i el rostre seriós es retroalimenten i es necessiten? No ho saps ni pretens saber-ho. Prefereixes que la ignorància, en aquest cas, et deixi sentir el que aquell plec de papers, fotos i cançons et provoquin.
Això sí, t'agrada saber que el dia d'endreça i de records et continua provocant un allau de sentiments, llàgrimes, somriures i ganyotes. El proper? Al 2011.
Com era d'esperar, no pots evitar plors, moments de debilitat i de qüestionament de tot el que t'envolta. Reflexiones, penses i cerques sentit a tot allò que estàs fent. Al mateix temps, però, recuperes petites notes i paperots que et provoquen exactament el contrari: somriures, felicitat, energia, vitalitat. Una estranya dicotomia entra dins teu. Sense voler, acabes donant un minut a la tristesa i un a la felicitat. És que tots tenim dues cares? O potser és que senzillament la tristesa i la felicitat, l'esperança i el pessimisme, el somriure i el rostre seriós es retroalimenten i es necessiten? No ho saps ni pretens saber-ho. Prefereixes que la ignorància, en aquest cas, et deixi sentir el que aquell plec de papers, fotos i cançons et provoquin.
Això sí, t'agrada saber que el dia d'endreça i de records et continua provocant un allau de sentiments, llàgrimes, somriures i ganyotes. El proper? Al 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada