dilluns, 2 de novembre de 2009

Dia 2

El matí s'ha llevat amb boira. Ell, però, recordant aquells temps del de les 7 i 25, es dirigeix a l'estació de trens per agafar un 'Catalunya Exprés' que el portarà a la capital. Guarda uns records molt especials dels seus anys en aquella ciutat, entre d'altres, les estones viscudes amb amics i amigues amb qui, a poc a poc ha anat perdent relació a causa de la tan temuda distància. Puja al tren i sense més incovenients que el preu del bitllet, arriba a l'estació del centre d'aquella bonica, encisadora alhora que estressant i lluitadora ciutat mediterrània.

Passeja per aquells carrers plens de multituds. Mai li havien causat una sensació agradable les manades de gent, però aquest matí tot pren un color i una olor diferent. No li importa xocar amb les espatlles dels demés ni tampoc veure les cares de son i de mala llet que la gent intenta dissimular rere ulleres, pintures o altres martingales. Ell, sense pressa, passeja pels carrers antics que l'havien acollit a totes les hores quan era més jove. El sol s'ha decidit a sortir i el passeig es fa més que agradable mentre pensa en les parades que ha decidit fer aquell matí de primavera. La suma de diari, cafè i terrassa és sens dubte la primera estació.

Un cop dotat d'aquest petit plaer mediterrani del segle XX, es dirigeix cap al barri que encara allotja bona part dels seus excompanys d'entremeliadures i activitats crítiques. Sense haver avisat passa pel centre social que fa anys que s'ha consolidat en aquell barri antigament pescador i posteriorment obrer. Sense que l'estranyi ni gota, es troba amb bona part dels seus antics companys que fa temps que condueixen amb èxit aquell projecte. Asseguts en el sofà, xerren de la bonica sorpresa que és aquella visita i es posen una mica al dia de tots els projectes que tenen al cap. Ell es deixa anar explicant la voluntat, aquesta vegada sí, d'anar-se'n a viure al camp un temps, sol o acompanyat, i buscar noves formes de guanyar-se la vida. La trobada s'allarga unes quantes hores a base d'acudits, tè, pastís, humus i fotografies que recorden altres temps.

El més important del dia ja està fet. Encara que té temps de fer altres coses i enllestir altres trobades abans de tornar amb aquell tren que fuig de clar i arriba de fosc, pensa en aquella masovera que gasta cada dia un aliment diferent i s'hi veu, en certa manera, reflectit. Ja han passat 24 hores més, però el fruit d'aquell dia, sens dubte, ha estat vitamínic i profitós. Ara li queda arribar a la ciutat i visitar aquell espai de diumenge, aquell espai de trobada i tapes on ha passat tants hiverns i tantes prèvies de trivial.


3 comentaris:

IiX ha dit...

Molt bé, molt bé, quina intriga!
Ja voldria que passéssin els dies més de pressa! ;-)
Una abraçada,
Ignasi

marta ha dit...

m'agraden aquests dies en que tot i ser dins de la selva tens una certa pau, retrobaments, converses de cafè o no, cerveses, riures i més.

aquests dies són necessaris !!!
encara que en el meu cas se'n puguin dir amb un altre nom = campanes !!!



pd: el colom missatger hauria d'estar de tornada !!!

marta ha dit...

pd2: òstiaaa la cançó !!! que bonaa !!