skip to main | skip to sidebar

i si un trist atzar

Bona vesprada companys i companyes! Davant l'adveniment de les noves tecnologies com a única forma de comunicació entre els anomenats éssers humans, em veig obligat, una vegada més, a crear-me un nas, uns ulls, unes orelles i una boca tecnològica per poder fer allò que magrada: compartir amb vosaltres allò que penso

divendres 6 de novembre de 2009

chomsky i palestina

Chomsky: Palestine and the region in the Obama era: the emerging framework. from ICU Political Philosophy Society on Vimeo.

Posted by ernest estany en 09:38

0 comments:

Publica un comentari

Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina principal
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

explorem els carrers

explorem els carrers

Els enllaços que porten a ítaca

  • bel from vilafranca del sepc
  • bet, la descalça d'Orfes
  • cesk freixas, la veu de la revolta
  • companya empordanesa quasi francesa
  • comunista i amic Josep Maria Coll
  • Contrainformació gironina
  • el somriure d'adolescència
  • enmig de la mar
  • irene de poble sec-madris
  • L'espill d'en Dani
  • la benimeli des del sud
  • La cantarella de Roger Palà
  • la pintura d'en pelacos
  • la trinxera de llançà
  • les gotes de la nuri brugada
  • malgrat la marta
  • maria la del penedès
  • montserrat, de regadiu quan plou
  • Posa la Directa
  • si estudies què has de fer?
  • suport als antimonàrquics
  • toni rico, el foraster de novelda

Arxiu del bloc

  • ▼  2009 (115)
    • ▼  novembre (11)
      • Volem en Youb Saudi a casa, ja
      • als 34!
      • aprendre
      • combatim al patriarcat
      • Esmorzant plegats
      • val més riure.....
      • chomsky i palestina
      • Dia 3
      • Nacionalisme castellà o nacionalisme espanyol?
      • Dia 2
      • Dia 1
    • ►  octubre (11)
      • m'agrada la cita (2)
      • Tal dia farà un any
      • m'agrada la cita (1)
      • fires 2009
      • solidaris sempre
      • tardor
      • to know more about nationalism
      • consultem des de fora
      • Salt!
      • Per no oblidar
      • No li fa falta padrina
    • ►  setembre (9)
      • De quan l'Albera ens fa de frontera
      • record
      • Escolto les dotze primaveres
      • El silenci inmoral, el silenci políticament intere...
      • alè
      • i l'art va aparèixer...
      • la música en català avança
      • avui, demà, sempre
      • La fí del món
    • ►  agost (12)
      • No sempre és senzill escriure
      • 11 de setembre, resposta a Carles Ribera.
      • bellesa
      • decadència
      • floretes de quart de segle
      • punts de partida, pensem, discutim, avancem! (I)
      • fringe
      • experiment
      • país petit
      • infinit
      • homenatge
      • diumenge a les verdes i a les madures
    • ►  juliol (9)
      • paisatge d'estiu
      • ni que només fos
      • Particularitats escoceses
      • si almenys
      • per una tarda d'hivern a ple estiu
      • el nord d'Irlanda
      • La Lola, la Cati i la Cedes
    • ►  juny (10)
    • ►  maig (11)
    • ►  abril (11)
    • ►  març (14)
    • ►  febrer (10)
    • ►  gener (7)
  • ►  2008 (11)
    • ►  desembre (8)
    • ►  febrer (1)
    • ►  gener (2)
  • ►  2007 (47)
    • ►  desembre (1)
    • ►  novembre (1)
    • ►  octubre (4)
    • ►  setembre (3)
    • ►  agost (3)
    • ►  juliol (5)
    • ►  juny (12)
    • ►  maig (10)
    • ►  abril (8)

ernest estany és,....qui?, quan?, com?,...

ernest estany
Girona, secció empordanogironina, Països Catalans
Aquest espai teòricament m'ha de definir...que difícil. Com ho fas per no semblar el que no ets? com ho fas per ensenyar el que si que ets? les paraules en un blog em definiran realment com sóc? N'estic segur que seria millor que quedéssim un dia tots plegats i féssim unes ratafies, pugéssim uns pics, discutíssim una estona o cardéssim una calçotada,...però ara mateix no sé si podria quedar un dia amb tots vosaltres així que aquí us deixo un primer intent: Em sento del món, però també català i gironí. Em sento solidari, lluitador, amb ganes de viure amb harmonia amb l'entorn i amb els companys i les companyes. Vull un món més just, un món d'igualtat i de llibertat, d'autogestió, de tranquil·litat. Vull colors, bon rotllo i felicitat. Potser sóc un hippie, potser sóc un radical, potser sóc de tot, potser no sóc res. El que tinc clar és el que seré el que tots plegats decidim voler, fer, crear i viure!!! Girona està més seca que l'onyar i nosaltres no som carpes!!! I si un trist atzar m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tan he estimat, si guanyem el combat.
Visualitza el meu perfil complet