T'entrebanques. Et discuteixes amb aquell amb qui fins unes hores abans semblàveu compartir-ho tot. Maximalitzes. T'ofusques. Et sents perdut, inútil, emprenyat i ho enviaries tot a pastar fang. Ja no confies amb els que t'envolten perquè creus que han abandonat el projecte quan més el necessitaven. Tanmateix, tant a Argentina com als Països Catalans, el que ens cal és anar colze a colze, units, plegats, construint la veritat abosulta des del tots i mai des de l'un. Hem de creure'ns companys i no enemics. Si ens confonem i ens tirem rocs, ens insultem, utilitzem la demagògia i portem al terreny personal allò que és simplement polític s'ha acabat qualsevol projecte de futur. Jo vull compartir barricada amb tots i totes i lluitaré perquè així sigui. La unitat popular passa per això, per madurar, per per tenir clar que només arribarem a la victòria si caminem cap a ella plegats!
1 comentari:
arribarà el dia, hi serem totes, serem companyes i totes imprescindibles. Serà el dia i haurem guanyat una batalla, totes brindarem perquè el camí serà un futur ple de raó, constància i unitat. Fins aleshores, ens queda molta feina per fer i amb la confiança, l'esforç i la decisió el dia arribarà. "Un dia que durarà molts anys."
Sort que de totes, n'hi ha que tenim a prop un gruix que ja, avui, és imprescindible. Girona fa olor a pólvora, quin dia ens espera avui?
Publica un comentari a l'entrada